Torroellenc

Olla de Núria 2011

2011-07-31T20:14:00.002+02:00

Després de molts de dubtes i de no saber si arribaria prou preparat a la meva cursa de l'any, va arribar el dia.

Va ser el 17 de juliol. Arribava a l'Olla amb forces dubtes de si estaria prou preparat per acabarla. He passat uns mesos molt difícils i entre alguna petita lesió i altres problemes que per sort ja s'han solucionat, vaig poder còrrer l'Olla.

Els últims entrenaments havien anat de diferent manera. Si ve algun em va sortir prou bé; com pot ser la "Marxa puja i baixa de Begur", ni va haver algun altre en el que no em sentia amb forces, les cames em flaquejaven i no trobava ni el ritme ni la manera de tornar a còrrer. Un exemple va ser la setmana anterior a l'Olla, on un simple entrenament de 17 km, amb algun petit desnivell, no el vaig poder aguantar. Així que de cares a la cursa tot eren incògnites.

Després d'una setmana de descans, vaig arribar a Núria sense saber ben bé com m'aniria la prova. No estava tant nerviós com l'any passat, però en el moment de l'entrega dels dorsals no estava prou bé. Estava motivat, però preocupat i nerviós per altres coses que em rondaven pel cap.

Es va donar el tret de sortida a les 9:15, i vam enfilar cap al cim del Puigmal, on vaig pujar a un ritme bastant bo, tot i que més tard m'adonaria que havia sigut massa ràpid. D'aquí cap al coll de Finestrelles vaig anar prou bé. A partir d'aquí, tot i que em sentia prou bé, les forces em van començar a flaquejar i va ser al arribar al Pic de Nou Fonts on ja vaig notar que em passava alguna cosa i que no tenia forces. Vaig baixar fins al Coll de Nou Fonts i allà vaig tenir sort de l'abituallament. Vaig beure tant com vaig poder i vaig agafar un gel energètic i unes quantes gominoles "ositos" que més endavant em van permetre acabar la prova.

Crec que mai m'havia sentit tant malament com en aquests moments a Nou Fonts. No tenia forces i vaig tenir sort que l'Arantxa em va acompanyar un rato fins al coll de Nou Creus. A partir d'aquí ja recuperat, vaig haver de pujar l'últim pic i llavors 5 km de baixada fins a Núria.

A la baixada tot i ser més fàcil i menys tècnica que la de l'any passat, vaig tornar a patir força. Anava bastant just de forces i em costava còrrer.

Al fer la volta per darrera del Santuari, vaig posar bona cara, una rilla i vaig afrontar la recta final.

Tot i no haver fet una bona cursa, vaig aconseguir baixar 10 minuts el temps de l'any passat i acabar amb 3:57 h. Van ser 21'670 km; amb un desnivell acumulat de 4000 m.

Ara em queda el bon record de la prova i intentar arribar més ben preparat a la de l'any que ve.

Marxa Puja i Baixa Begur

2011-07-01T19:13:00.003+02:00

Va ser diumenge passat. Després de prop de 5 mesos sense participar a cap marxa ni cursa, em vaig tornar a posar les esportives i vaig tornar a còrrer.

Cal dir que és una marxa molt i molt dura que surt de Begur i que tal i com el seu nom diu, no para de pujar i baixar per la costa, tot seguint el GR-92. En quan a vistes és la millor marxa que he fet mai, i de duresa en té molta.

No obstant, em vaig sentir prou bé i tot i no estar en ple estat de forma, vaig fer un temps prou digne, per còrrer i caminar els 13 km. Van ser 1h i 36 minuts. Al principi vaig haber de caminar una bona estona perque no em vaig voler posar a la primer linia de sortida. Això va fer que només de sortir em trobés amb gent que volia fer la marxa caminant i en algun corriol, vaig haber de caminar perquè era impossible correr.

Aquest ha sigut un entrenament fort de cares a l'Olla de Núria. A dia d'avui queden poc més de 15 dies per arribar a la cursa. No estic massa bé, em falta posar-me més en forma, però intentaré arribar-hi apunt i poder acabarla.

Si tot va bé l'any que ve tornaré a Begur per fer aquesta marevellosa marxa.

Objectiu Olla de Núria

2011-06-14T21:22:00.002+02:00

Ja fa dues setmanes que he tornat als entrenaments. Primer el descans que em volia pendre, més tard la malaltia del meu pare i quan ja m'hi podia posar, va arribar alguna petita lesió. Així que ara, després de 3 mesos he tornat a posar-me les esperdenyes i a còrrer.

Les dues setmanes anteriors van ser entrenaments de 40 minuts fins a l'hora i ja per acabar hi vaig sumar un dia de desnivell pujant a les dunes.

Avui després d'una altra setmana de descans hi he tornat i si no hi ha res de nou ja no pararé fins estar a punt per l'Olla que és el dia 17 de juliol.

Ha sigut una bona volta, sortint des del pis, cap al Montplà passant pel camí dels olivans i encarar el camí que em porta fins a dalt de tot de les dunes. Allà he agafat el camí que va fins a Sta. Caterina i l'he enfilat per arribar al coll i pujar al Montplà, des d'on he baixat fins al Coll d'en Garrigàs i he pujat al castell. Ni una parada, així que he anat directe a la Creu, camp de fútbol i tornada cap a casa.

9.49 km. amb un temps de 1:06h.
Així que a partir d'ara s'ha d'intentar anar agafant la forma, anar baixant temps i anar allargant el recorregut dia a dia.

A Núria m'hi esperen 4000 m de desnivell acumulat + 2000 - 2000 i tot això per sobre dels 2000 m d'altura. Així que CAMES AJUDEU-ME.

Salut i a còrrer!!!

Resum quilomètric

2011-05-06T19:12:00.008+02:00

Etapa 1

Oviedo - San Juan de Villapañada----28'780 km----6:53 h

Etapa 2

San Juan de Villapañada - Tineo----40'510 km----8:49 h

Etapa 3

Tineo - Peñaseita----30'840 km----7:12 h

Etapa 4

Peñaseita - Grandas de Salime----35'480 km----9:18 h

Etapa 5

Grandas de Salime - Fonfría (Padrón)----28'480 km----6:49 h

Etapa 6

Fonfría (Padrón) - Castroverde----32'320 km----7:52 h

Etapa 7

Castroverde - San Román de Retorta----43'250 km----9:51 h

Etapa 8

San Román de Retorta - Melide----29'000 km----6:03 h

Etapa 9

Melide - Pedrouzo----32'850 km----6:39 h

Etapa 10

Pedrouzo - Santiago de Compostela----21'370 km----4:05 h

Fotos del Camino Primitivo

2011-05-05T19:55:00.007+02:00

Fotos del camí primitiu

Sortint d'Oviedo ja trobavem aquests camps verds

Camí empedrat sortint de la localitat de Pedroño

Monestir del Salvador, camí de Salas

Sortint de Tineo

Pujada després de Tineo

Alt de Piedratecha després de Tieno

Bosc camí de Campiello

Un cop passat Campiello, es veu tot el camí que hem recorregut (la carretera)

Zona amb escales per salvar un bon desnivell. Prop de Pola de Allande

Sortint de Peñaseita al matí, camí de l'Alt de Palo

Superat l'Alt de Palo, camí de Berducedo on vam parar a dinar

Sortint de La Mesa, on ens va enganxar una pedregada

Des de les altures, haviem de baixar a l'embassament de Salime per llavors tornar a pujar a Grandas de Salime

Al matí per un camí ple de fulles camí de Galícia

Vista panoràmica a al zona de Peñafuente

Deixant Lugo enrera per una zona empedrada i amb molta pluja sobre nostre

La penúltima etapa camí de Pedrouzo. La zona estava molt enfangada

Última etapa camí de Santiago

Per fi Santiago de Compostela. La catedral des de l'Alameda

Camí Primitiu Oviedo - Santiago de Compostela

2011-05-04T19:20:00.003+02:00

He tornat al camí de Santiago. Aquest cop he deixat de banda el camí francés i hem triat el "Camino Primitivo".

El camí primitiu, és el que uneix les ciutats d'Oviedo i Santiago de Compostela, passant per l'interior d'Asturies i entrant a Galicia, per la provincia de Lugo on també passa per la capital de la provincia, per acabar unint-se al camí francés a la localitat de Melide.

És un camí amb desnivells molt considerables i si bé la guia ens marcava 13 etapes, nosaltres no anavem sobrats de dies i vam haver de fer-lo en només 10 dies. Tant bon punt vam acabar la primera etapa i demanant informació d'albergs, a un hospitaler que vam trobar a San Juan de Villapañada; ens va dir que era impossible fer aquest camí amb 10 dies. A mi això em va motivar i a més de que només teniem 10 dies per fer-lo, volia demostrar-me a mi mateix i a aquest senyor que nosaltres erem capaços de fer-ho.

El paissatge ja ens va agradar al mateix moment que vam deixar enrera la ciutat d'Oviedo. El camí s'endinçava en un terreny amb desnivells i amb prats verds a banda i banda. La primera etapa va anar prou bé i després de fer un bon dinar a la localitat de Peñaflor, vam seguir caminant i ens vam haver de desviar uns 700 metres fins arribar a un alberg que hi ha a San Juan de Villapañada. Un poblet petit on no hi ha bar ni botiga; res. Vam haver de menjar el que haviem comprat moments abans a Grado, un dels pobles més grans d'aquest camí.

El segon dia començava prometedor. Vam haver de desfer un trocet de camí, per tornar al camí original i començar la jornada amb una forta pendent que ens portava fins a l'alt de El Fresno. A partir d'aquí una baixada molt pronunciada per acabar dinant a la localitat de Salas. Era hora de dinar i només haviem fet mitja etapa, uns 20 km. De cares a la tarda ens en quedaven 20 més fins arribar a Tineo. Els primers 10 es van fer prou bé, però arribats a Bodenaya, vam començar a pujar i baixar trams de camí i allunant-nos de la carretera que ens portava a Tineo. La veritat és que els últims km del dia van ser durs i eterns. No arribavem mai, i a més amb el dubte de si seguiem el camí correcte o si ens haviem equivocat.

Vam sortir de Tieno entre 8 i 9 del matí; quan alguns dels joves del poble seguien la festa al bar del poble. La sortida també va ser impresionant. Vam anar deixant Tineo enrera i per sota nostre una inmensa boira cobria tota la vall. Per sobre, cel totalment blau i nosaltres anavem pujant un bon desnivell per trobar-nos a dalt de tot amb uns generadors heòlics. Llavors baixant, vam començar a patir fisicament. Les primeres ampolles es van fer notar als peus de l'Arantxa. L'asfalt i el sol no ajudaven gens a que el dolor anés a menys. Així que quan vam parar a dinar; es va curar les ampolles amb agulla, fil i una mica de betadine. A la tarda vam seguir caminant 10 km més fins a Peñaseita. L'últim tram també varen ser 3 km d'ascens continuu fins arribar a l'alberg.

Va ser una sort fer nit a aquest alberg perquè l'etapa que ens esperava avui era dura; molt dura. Vam començar caminant uns 5 km en els que haviem de fer 500 m de desnivell. Un cop a dalt el Port de Palo, vam anar caminant per un terreny sinuós fins arribar a Berducedo; on voliem dinar. Però allà vam tenir mala sort. El restaurant que recomanava la gent que anavem trobant, tenia tancat els dilluns. Així que ens vam haver d'espavilar i vam anar a parar a una botiga - bar, on una senyora molt amable ens va preparar un plat de macarrons i una amanida de tomata. Sort que l'Arantxa va demanar pasta, que si no haguessim hagut de seguir caminant amb un entrepà a l'estomac i sincerament, hagués sigut del tot impossible arribar fins a Grandas de Salime. Des de l'hora de dinar fins a Grandas, vam caminar 5 o 6 hores més. Primer per arribar fins a La Mesa, on ens va enganxar una tempesta. No vam tenir temps de posar-nos els ponxos que ja anavem xops com ànecs. A més a mi em va començar a fer mal el tendó d'aquiles del peu dret i no sabia fins a quin punt podria seguir aguantant. El que teniem per davant des de La Mesa era una pujada sinuosa fins tornar a la màxima altura del dia i llavors un descens de 6 km en els que baixavem 800 m de desnivell fins a l'Embalse de Salime. Un cop a l'embassament, vam haver d'agafar una carretera on ens esperaven 7 km més amb una forta ascenció de 400 m de desnivell. Aquí si que no ens ho vam pensar, vam anar a un hostal i vam dormir com reis. Això si, amb les primeres lesions en els nostres músculs i peus.

Des de Grandas de Salime vam sortir per pujar al "Alto del Acebo". Un fort desnivell per carretera i camins, que ens van portar a Galicia. La sort és que un cop vam haver fet aquest tram, el camí era sinuós però no era dificultós. Així que a 8 km d'acabar l'etapa vam parar a dinar en un restaurant i vam arribar a Fonfría a les 5 per comprar menjar per poder sopar a l'alberg de Padrón, que és on voliem fer nit.
Aquí a Padrón una mensió especial, per una secta que hi havia. Un grup de gent que s'havia fet seu l'alberg i no tenien ni el més mínim mirament per la resta de gent que ens hi allotjavem. Cantaven fins cap a les 11 de la nit. El mòvil sonant a les 2 de la matinada... en fi, molt desagradable.

Al matí següent per no trobar-nos amb aquesta gent vam marxar ràpid i aviat perquè ens tornav a esperar una etapa llarga. Pujant la pimera muntanya de la jornada vam tenir unes vistes impresionants. Vam anar prou ràpid i vam poder dinar a Cádavo Baleira. La mala sort ens va tornar a acompanyar perquè just el moment que vam sortir del restaurant on vam dinar, ens va enganxar un altre fort ruxat. Ens vam aixuplugar sota els balcons de la plaça i llavors pensant que s'havia acabat la pluja vam continuar caminant. Encara no haviem fet ni cinc minuts que ens va tornar a enganxar i ens vam tornar a aixuplugar a la porta d'una casa. Això si, acompanyats d'un gos podent que no ens deixava en pau. Per sort si que va parar de ploure i vam poder arribar a Castroverde. Un poble sense alberg, però ja el dia abans haviem pogut contactar amb un hostal. No sé si està bé queixar-se, però a part de que la senyora de l'hostal era desconfiada, i molt desagradable, el plat de dutxa no tenia mampara ni tampoc cortina, així que ja podeu imaginar com va quedar el bany de l'habitació.

Sortint de Castroverde ens esperava l'etapa més llarga del nostre camí. També l'etapa amb la que ja ens posavem al dia amb la guia i aconseguiem retallar les 3 etapes que ens faltaven. Vam tenir bon dia fins a Lugo on vam dinar, però a la tarda ens esperaven més de 20 km, en alguns moments sota la pluja i per acabar a San Román de Retorta on ens va venir a buscar un home amb cotxe, per portar-nos fins el seu hostal. A l'alberg de San Róman ja no hi havia lloc. Aquest era l'inconvenient que vam trobar algun dia. Al fer etapes tan llargues ens trobabem que la gent que havia fet menys km ens prenia el lloc per dormir.

Ja som divendres Sant i ens queden 3 dies per arribar a Santiago. Arribarem a Melide i pujarem per última vegada a una muntanya on ens trobarem una generadors heòlics. També va ser una etapa dura. La pluja no ens va abandonar en cap moment i per repassar-ho també vam haver de suportar a una mala hospitalera de l'alberg de As Seixas, que no ens va tractar gens bé al arribar a l'alberg perquè deia que li embrutiriem tot. En aquell moment ja anaven arribant peregrins que es volien quedar a dormir allà, però nosaltres voliem fer 14 km més fins arribar a Melide i aquí en aquest alberg només voliem esmorzar. Al final ho vam aconseguir. A Melide vam poder descansar tota la tarda i al vespre vam poder degustar el Pulpo a Feira que fan a la Pulperia Garnatxa. Bonissimmmm!!!!

Penúltima etapa. Caminar pel camí francés a part de que s'ens acabava la tranquilitat de caminar sols tota la jornada, significava alleugerir el terreny i poder fer les etapes sense parar per dinar. Els km s'anaven sumant als notres peus gairebé sense adonar-nos i vam arribar a Pedrouzo poc després de l'hora de dinar. Així que encara vam poder anar a un bar i menjar-nos un menú.

Última etapa. Vam sortir de fosc perquè el nostre objectiu era arribar a Santiago abans de la misa del Peregrino. No per creients, que no ho som, però si per poder veure el botafumeiro i escoltar quan el capellà va donant la benvinguda a tots els peregrins que han arribat a la Catedral. L'arribada va ser emocionant. Jo ja ho havia experimentat, però sincerament va ser al.lucinant arribar als carrers de darrera la catedral i poc després sentir la gaita que et dona la benvinguda a la plaça de l'Obradoiro. Molt emocionant. No vam poder reprimir les llagrimes. Haviem arribat a Santiago i ho vam fer amb 10 dies. No era un repte, però ho voliem fer i ho vam aconseguir.

A Santiago vam menjar-nos una mariscada més que merescuda i el dilluns vam anar a fer les compres; empanada de pop, tarta de Santiago, samarreta, imans...

Ús recomano als que ús passeu per aquí que si ús agrada caminar, no dubteu de fer aquest camí. Molt més maco i molt més tranquil que el camí francés.

Mitja marató de Granollers

2011-02-12T23:11:00.002+01:00

Després d'estar entrenant durant 4 mesos va arribar el dia de la mitja marató. No havia fet mai una cursa tant llarga i no sabia com em podia trobar fisicament.

Feia tres setmanes m'havia provat a la Cursa Mar i Murtra de Blanes i la veritat és que em va anar molt bé, però en aquest moment de la Mitja de Granollers, el meu estat de forma havia baixat considerablement.

A les últimes setmanes, potser perquè anava passat de forma, em vaig començar a sentir malament en alguna cursa d'orientació que havia fet. Les cames i l'esquena em feien mal i en cap moment em sentia prou a gust entrenant.
Per rematar-ho aquesta última setmana abans de la mitja vaig estar amb febre i també amb la passa de la panxa, vòmits...

El diumenge em vaig aixecar i amb un amic vam anar cap a Granollers. Va ser una llàstima perquè erem 4 els que haviem pagat la inscripció, però un per culpa d'una lesió al genoll, i una altra per culpa de la panxa, no van poder venir.

Des del primer moment em vaig sentir molt bé. A Granollers abans de la prova ja vam fer cap a 4 km d'escalfament per preparar la prova.

La sortida es donava en tres fases. Una primera pels professionals a les 10:50, la segona als participants amb els dorsals del 300 al 4500 a les 10:55 i els restants a les 11:00.

Tot i aixó només hi va haver dues sortides i quan a les 10:59 arribavem a la linia de sortida ens van dir que ja es podia sortir. Això no em va anar massa bé perquè vaig trobar molts corredors amb un ritme molt més baix que el meu davant meu. Una aglomeració de gent important a tots els carrers o la carretera per on passava la mitja. Tota l'estona havia d'anar fent canvis de ritme per poder passar a alguns corredors o per esquivar-ne d'altres.

Al pas pel km 5 ja anava prou bé. Amb un temps de 21:48 min. Tenint en compte que la cursa de 5 km a Lloret de Mar la vaig fer amb poc més de 20 minuts, i que ara encara m'en quedavan més de 16, estava content perquè em sentia bé.
Al pas pels 10 km, igual. 45 min i amb bones sensacions tot i que començava la pujada d'arribada a La Garriga.
A partir de llavors el terreny ja es va anar tornant més planer tot i que hi va haver un parell de repetxons a la carretera que ens havia de portar fins a Les Franqueses primer i més tard a Granollers.
Km 15. 1:06:59 seguia aguantant un bon ritme.
Km 20. 1:28:52. A partir d'aquí afrontava el meu últim km i encara amb forces a les cames, així que vaig donar tot el que em quedava i vaig fer un últim km a un ritme de 3:52 min.

Al final vaig quedar el 1235 classificat, d'un total de 7800 corredors. Amb un temps total de 1:33:23 i amb un parcial de 4:24 cada km.
Molt content d'haver acabat aquesta mitja amb aquest temps, però sabent que si aquesta cursa s'hagués disputat tres setmanes abans, el meu registre hagués estat millor.

Ara faig tres setmanes de repós i llavors ens tornarem a calçar les espardenyes i prepararé la Mitja de Madrid el dia 3 d'abril.

La frase que em va cridar l'atenció en aquesta cursa i que em va donar ales en un moment on les forces em començaven a fallar va ser "El dolor és passatger, l'orgull és per sempre". Estava escrita a la samarreta d'un altre corredor.

The Wild Boar Rogaining 2011 L'Espluga Calva

2011-01-25T14:46:00.002+01:00

Rogaining.
Cursa d'orientació per equips de 2 a 5 persones, de llarga durada i amb un mapa de terreny molt més gran que una cursa d'orientació normal. El nostre equip (Aligots Tramuntana) vam fer la de 6 hores. No obstant també hi havia la modalitat de cursa de 24 hores, on una bona colla de valents hi van participar. Tot això saben que la nit de dissabte a diumenge va ser la més freda del que portem d'hivern.

El dissabte passat es va disputar a la comarca de Les Garrigues, la Rogaining de l'Espluga Calva.

Els moments previs a la sortida els passem a la plaça del poble que és on hi ha instalada la sortida. Quinze minuts abans de que es doni la sortida podem recollir els nostres mapes i començar a perfilar el nostre recorregut. Amb en Marc; el meu company d'equip, marquem unes quantes fites per començar la cursa i començar a perfilar un recorregut. Més tard quan ja hagin passat un parell d'hores i haguem fet aquestes fites, serà el moment de tornar a mirar les diferents possiblitats que ens dona el mapa i decidir cap a quines fites seguim la cursa.

Cal dir que des d'un bon principi no em vaig sentir massa bé fisicament. No sé què és el que em passava però tot i correr a un ritme molt i molt baix les cames no em seguien. Notava dolor a les cames una mica a la part baixa de l'esquena, però vam anar fent tot i que el ritme era molt baix. Pensava que això seria el principi, però mica en mica i tot i que havia anat menjant alguna barreta energética la cosa anava a pitjor i cada cop em sentia més fluix i amb menys forces. Arribades les dues hores de cursa ja no podia més. Sincerament pensava que m'hauria de retirar perquè veia impossible aguanatar 4 hores més.

Tot i això vaig anar seguint, tot deixant el timó i l'atac a les fites a n'en Marc. Per sort passada una estona em va passar aquest mal moment tot i que encara seguia molt fluix de cames.

Quan portavem unes 3 hores i poc més, i després de marcar la fita 68 situada en un fort pendent de pujada, vam decidir parar un moment en un creuement de camins; seure i menjar una mica. Mai en cap cursa havia parat tanta estona (uns 20 minuts), però aquest dia ho veia necessari perquè així no podia seguir.

Passat aquests 20 minutets vam seguir, però jo no millorava massa. No portava un ritme tant baix com a la segona hora, però no m'acabava de trobar del tot fi. Per fi s'em va encendre la bombeta i passades les 4 hores vaig pendrem un ibuprofeno. Si potser és dopping, però aquí no ho miren i l'ho primer de tot abans que la classificació és la salut. Per sort va fer efecte al cap de mitja hora i va arribar el meu millor moment. M'havia desaparegut el mal estar i em sentia bé, vaig poder correr a un ritme més maco i així afrontar la última hora i mitja de cursa amb ganes de marcar tres o quatre fites que ens quedaven de camí cap a la meta.

Al final, passades les sis de la tarda i amb el Sol que ja ens havia deixat, vam decidir plegar veles i arribar a meta 27 minuts abans de que tanquessin l'arribada. Així també teniem l'esperança que en cas d'empat a punts amb algun altre equip, podriem quedar davant d'ells pel fet d'haver acabat la cursa amb menys temps.

Resum de la cursa:
Posició 41 de 140 equips
Posició 24 de 52 equips en la categoria d'homes
15 fites marcades
Un recorregut de 31 km

Mirant els resultats és per estar molt content, però sabem que a la propera encara podem quedar molt millor si la salut no ens juga una altra mala passada.

Cursa Mar i Murtra a Blanes

2011-01-16T19:37:00.004+01:00

Aquest matí he completat un nou objectiu, fer una cursa de 20 km. Ha sigut la Mar i Murtra de Blanes, una cursa bastant trencacames a partir del km 10 fins el 15.

En principi havia de ser un entrenament de cares a la "Mitja Marató de Granollers" que es celebrarà el proper dia 6 de febrer; però un cop començo a correr no poso fre a les meves sensacions i he donat quasi tot el que tinc.

He començat força fort, al costat d'en Casas, i hem anat fent fins al km 4, amb ritmes per sota dels 4:30 el km. Llavors com que he vist que seria impossible per mi seguir aquest ritme, m'he anat quedant una mica enrera fins a trobar el meu ritme; això si sempre al voltant dels 4:30.

Quan més comode m'he trobat ha sigut a partir del km 10; just quan ha començat el tram més dur de la cursa. A mi les pujades no em fan por i he anat trobant un ritme força bo, durant els kms de pujada fins arribar al km 15. Llavors una mica més de trencacames, per afrontar finalment els últims 3 km amb desnivell de baixada.

He acabat molt content perquè m'he trobat molt bé fisicament i a part he fet molt bon temps. Amb el gps m'ha sortit una distància de 19,710 km amb un temsp de 1:29:32 i una mitja per km de 4:33 min.

Ja només queden tres setmanes i faré la meva primera mitja marató.

Sant Silvestre de Girona 2010

2011-01-01T06:36:00.003+01:00

No podia acabar l'any d'una altra manera que fent una cursa l'últim dia.
Ha sigut la Sant Silvestre de Girona. Una cursa de 5 km 300 m i que he fet amb un temps de 21:01. Un ritme de 3:59min el km.
Estic molt content del resultat aconseguit, tot i que he empitjorat 16 segons respecte l'any passat. Les sensacions han sigut bonissimes i es nota que l'entrenament que estic fent cada setmana dona els seus fruits.

Poder correr pels carrers de Girona aquest dia és genial. Plaça Independència, Carrer Santa Clara, Plaça del Vi... tots plens de gent animant i on sembla que els peus vagin sols.

Espero que aquest any pugui complir els meus objectius i a més de l'orientació, poder tornar a fer l'Olla de Núria, alguna mitja marató (m'estreno el 6-2-11 a Granollers), i moltes més marxes i curses per les comarques gironines.

Em motiva correr i m'agrada estar en forma.

Molt bon any a tots!!!!

Resultats en aquest enllaç. El 138 de 1102. Així que molt content.

www.girona.cat/esports/documents/resenrribadagirona2010

XXXII Cursa Popular del Carrer Nou

2010-10-26T21:11:00.003+02:00

El diumenge va ser la cursa del Carrer Nou a Girona.
Era la meva primera participació ja que tampoc fa tant de temps que corro i l'any passat em coincidia amb una cursa de Copa Girona d'Orientació a la Cellera de Ter.

Tinguent en compte que la cursa no era del tot planera, em vaig agafar com a objectiu baixar dels 42 minuts. A la cursa de l'abril d'Esports Parra vaig fer un temps de 42:49 min i la meva intenció era baixar aquest temps perque ara estic més ben preparat que llavors.

Tot va començar com sempre. El ritme de sortida no massa explosiu perque em costa molt arrencar. Mica en mica i passat el km 2 em vaig trobar més comode i vaig poder pujar mica en mica.

Tot anava força bé i en cap moment em vaig trobar super cansat. Fer la pujada de la catedral va ser l'ho més dur de la prova i em va costar força no parar de correr i posar-me a caminar ràpid. Segurament si ho hagués fet, no hagués perdut gens de temps perquè el ritme era molt baix.

Llavors ja va venir la baixada de darrera la muralla, per enfilar els dos últims kms de la prova.

Al final i després d'atrapar a un amic, ens vam motivar els dos i vam fer un sprint final per poder baixar dels 40 minuts. Ho vam aconseguir. Jo vaig fer un temps de 39'31''.

Ja tinc ganes que arribi una altre cursa i intentar aquest resultat.

Des de la primera cursa a l'abril del 2009; ara fa un any i mig, he aconseguit baixar 7 minuts el meu temps.

Una gran millora.

2a Cursa dels Volcans

2010-09-27T23:17:00.008+02:00

Diumenge vaig anar a la segona Cursa dels Volcans d'Olot. L'any passat en tenia moltes ganes fins i tot vaig estar a punt d'apuntar-me però una lesió en un dit del peu m'ho va impedir.

Estic molt content amb el resultat obtingut. Aquesta, juntament amb la Sant Silvestre de Girona del desembre passat han sigut les dues millors curses que he fet.

Ahir eren 13,100 km amb un desnivell de 382 m positius i els mateixos negatius ja que la cursa era circular amb sortida i arribada en el mateix punt.

Les sensacions a la sortida no eren massa bones i tot i anar a un ritme baix em costava seguir als meus companys. No obstant, a partir del segon km em vaig anar trobant comode i vaig anar pujant el ritme. La pujada al primer volcà era la més suau i la vaig fer corrent tota l'estona, a la segona ja hi va haver algun moment en que vaig caminar a un ritme molt alt i al tercer volcà igual. Quan vaig arribar al quart anavem uns quants amb fila india també caminant, però vaig veure un punt de la pujada on podia avançar als que tenia davant i així ho vaig fer. Vaig arribar a contactar amb un grupet que tenia davant i des d'aquí dalt fins a la meta on encara em vaig atrevir a fer un últim esprint de 60 m per avançar a un rival.

Sensacions i resultat bonissims. 29é classificat d'un total de 265 corredors. Amb un temps de 1:05:26 i amb un ritme de 5 minuts per km.

Viatges d'estiu

2010-09-03T19:04:00.004+02:00

Impresionant segona quinzena d'agost.

Al final vaig mig improvisar i m'han sortit dos viatges intensos i xulos.

El dia 14 marxava cap als Dolomitas de Brenta, a la zona del Trentino italià. Era un viatge organitzat per una agència que opera per internet. És una agència de Madrid que realitza viatges de trekkings i senderisme per tot Europa.

Quan vaig veure el fullet informatiu em va cridar l'atenció aquesta sortida que feien per Itàlia. Eren 9 dies en un hotel d'un poblet italià al costat de Madonna di Campiglio des d'on cada dia fariem diferents excursions. Vam fer set excursions amb desnivells importants on vam poder veure glasseres, molts llacs, valls...

Un cop arribat a casa el diumenge 22 a la nit, només vaig tenir temps per dormir 5 hores i marxar cap a la Vall d'Aran a fer el recorregut del Carros de Foc al PN d'Aigües Tortes.

Diuen que el millor és fer aquest recorreut amb 4 o 5 dies, però nosaltres teniem problemes de calendari i el vam acabar fent amb 3 dies. Un primer dia molt apretat amb moltissim desnivell acumulat i 11 hores de camí, però vam arribar al refugi de Colomina.

Tot i que van ser dos viatges caminant per mig de muntanyes, van ser molt diferents un de l'altre. Sobretot perque els paissatges d'Itàlia no tenen res a veure amb els de Catalunya. Em quedo amb moments dels dos viatges, però no sabria triar quin dels dos ha sigut millor.

Una autèntica passada i a veure si l'any que ve o quan torni a tenir vacances les puc aprofitar tant bé com aquest any.

OLLA DE NÚRIA

2010-07-21T22:23:00.008+02:00

Jo pujant cap algun cim.

Pic del Puigmal 2910 m

El dia més esperat va ser diumenge passat 18-7-10. L'esperava amb nervis, amb una mica de por per no estar prou preparat per fer una cursa d'aquestes condicions. Cal tenir en compte que són 21 km amb un desnivell acumulat de 4000 m. I amb el 70 % de la prova per sobre dels 2700 m.

Va tornar a ser un cap de setmana una mica xungo. Acabava de treballar en torn de nit el dissabte al matí a les 6 i per poder dormir la nit següent i anar cap a Núria amb unes miques de condicions, vaig decidir no dormir fins dissabte tarda i nit. Així que a les 8 del vespre me n'anava a dormir. Em vaig despertar forces vegades pensant que no podria acabar la cursa, que potser hi hauria algun d'aquests cims en el que patiria vértic i em faria enrera... no sé masses nervis i preocupacions.

Però va arribar diumenge a les 7 del matí i agafava el cremallera a Ribes de Freser direcció a Núria.

Va començar la prova a les 9:15 i vam enfilar el cim de l'Ortigà... deu ni do quina pujada. Una cua interminable de participants pujant amunt. No sé els primers però de tota la gent a qui jo vaig veure pujar, no vaig veure a ningú que corrigués. Era totalment impossible.

Però l'ho millor de tot, tot i que només acabava de començar la prova va ser arribar a dalt al Puigmal. Veure que arribava allà dalt amb un Puigmal ple de gent, animant sense parar i tantes banderes catalanes em va emocionar. Em va faltar molt poc per posar-me a plorar; ves quina vestiesa però va ser realment al.lucinant.

La prova anava transcorreguent i amb tant de puja i baixa els km no es sumave massa ràpid.

A mitja cursa vaig baixar molt el meu ritme i va ser quan vaig notar que no estava prou preparat, tot i així i que em va anar adelantant molta gent, vaig anar aprofitant les pujades per fer un esforç i anar atrapant a algun que m'havia avançat a mi. Les baixades no són l'ho meu.

Total que al final i després d'una baixada vertigionsa vaig acabar amb 4:07 h tot un éxit per mi i a la classificació general final vaig quedar el 253 de 507 participants. Just a la meitat. Molts d'ells fora de control o abandonant.

Contentissim i tot i que diumenge pensava que no ho voldria fer mai més. Massa dura, ara ja tinc ganes que arribi el proper juliol i tornar-hi.

Cap de setmana d'orientació a Begur

2010-07-13T20:15:00.004+02:00

Va ser el cap de setmana del 3 i 4 de juliol.

Dissabte a la tarda una cura sprint per mig els carrers de Begur, amb un petit tram de rústic al voltant del castell. Els errors en un sprint es paguen molt cars i ja només de començar vaig perdren uns 15 a per trobar la primera fita. A partir de la fita 3, com sempre vaig entrar al mapa i fins a la fita 6 tot bé, però en aquell punt va arribar l'errada generalitzada. Molts corredors vam tardar massa a trobar aquesta fita i la vam fer amb més temps del compte. Jo vaig perdre 2 minuts. Llavors fins al final va ser un no parar de correr per mig els carrers i fins arribar a la meta amb un temps de 24 minuts. Posició final 13é de 21.

La cursa del diumenge era una "llarga". La sortida i l'arribada a les carpes de Begur. Un cop més i igual que el dia anterior les dues principals cagades van ser a la fita 1 i la fita 2. A partir d'aquesta i ja amb una tirada ben llarga que em portava a tocar la platja de Pals vaig començar a recuperar temps. Un cop a la platja de Pals les fites van anar siguent més properes l'una de l'altre per poder anar tornant cap a Begur sense trams tant llargs entre fites. Posició final 20é de 31.

I el resum dels dos dies, amb la gent que vam fer les dues proves vaig quedar el 17é de 21 particpants.

Dos dies dels Pirineus a Sant Jaume de Frontanyà

2010-07-01T06:25:00.005+02:00

Dissabte va ser el Campionat de Catalunya de mitja distància. Tot i ser de mitja distància, la cursa era prou llarga i el temps del guanyador va fregar l'hora. El meu 1:37 h. Tenint en compte que el meu nivell no és tant bo, vaig acabar prou satisfet del resultat obtingut, perque en tot moment vaig saber en quin lloc del mapa em trobava.

El fet de sortir dels primers em va permetre agafarme la cursa amb més tranquilitat i sense nervis, que quasi sempre és el meu problema més greu.

El resultat: 20é d'un total de 30 participants a la categoria H21A.

El diumenge ja va ser diferent. Va ser la cursa de llarga distància. Des de principi d'any que només fem llargues distàncies així que ja hi vinc una mica acostumat a estar entre dues i tres hores corrent per mig de boscos. Un cop més vaig acabar fent uns 14 km amb un desnivell positiu i negatiu de més de 1000m.

No va anar tant bé com la de dissabte i vaig tenir problemes en dues fites. Després de començar prou bé la cursa va arribar la ditxosa fita 4. Bona sortida de la fita 3, però al travessar un petit rierol vaig desviar la direcció i vaig marxar molt lluny de la fita. Vaig acabar buscant un camí per poderme tornar a orientar en el mapa. Llavors vaig atacar bé les fites 5 i 6, però per arribar a la fita 7 la vaig liar i l'error d'aproximació va ser bastant greu.

A partir de llavors i ja sense opcions de recuperar el temps perdut, vaig acabar prou bé la cursa fins la fita 21.

Aquest segon dia vaig quedar el 25é de 32 participants. I el resultat final després dels dos dies va ser 22é de 25.

Ara a preparar aquest cap de setmana que toca sprint i cursa llarga a Begur i Pals.

Campionat de Catalunya Ultrallarga distància a Rasos de Peguera

2010-06-19T23:01:00.002+02:00

El passat 6 de juny va ser la cursa a Rasos de Peguera. Una cursa on el meu mapa, donat que era el campionat d'ultrallarga distància tenia un 50% + de distància que l'ho normal.

El meu problema són els nervis, no els controlo i ja surto direcció al triangle sense ubicar-me en el mapa. La fita 1, una mica difícil per tots va ser un problema per mi, però amb una llarga tirada fins a la fita 2 on vaig poder correr vaig arreglar una mica l'errada.

Però llavors la fita 3. Em vaig posar molt nerviós només de veure la tirada que tenia fins allà dalt del mapa, però tot i així vaig elegir el camí adequat. El problema és que pensant que m'havia passat un trencant a mà dreta vaig decidir recular.

A partir de llavors tot malmanet. Em vaig enganxar a un company d'equip fins a la fita 8 i llavors vaig preferir anar fins a l'avituallament líquid, agafar forces i acabar fins al final.

Ja més tranquil vaig anar fent, si, amb algun error, però no tant important com els de primera hora. Per acabar-ho de rematar, en mig d'un prat em va enganxar la pluja. Pluja intensa quan encara em quedava una bona estona de cursa.

Vaig arribar a meta al cap de 1/2 hora. Anava xop com un ànec.

S'ha de dir que la cursa va discorrer per uns llocs impresionants. Molt maco i tota l'estona per sobre dels 1500 m. Vaig acabar fent un desnivell postiu de més de 1000 m i amb un total de 15,5 km.

Classificació final: 26é classificat de 35 participants.

Campionat de Catalunya de Relleus a Vallgorguina

2010-05-31T17:48:00.002+02:00

Dolenta, molt dolenta la meva participació en aquest campionat. No n'hi ha prou amb això, que a més de ser una mala cursa per mi, vaig provocar que els meus companys d'equip acabessin tardissim els seus relleus.

Una cursa on vaig marcar un temps de 1 hora i 31 minuts i on en condicions normals i sense comentre errors tant grans hauria pogut fer-la amb 1 hora. Vaig tenir tres enganxades fortes a la fita 2 (molt mal començament), fita 6 i també a la fita 12 quan ja tot començava a anar bé. Però la més forta de totes va ser a la fita 7. Van ser més de 23 minuts interminables per acabar trobant-la. Això m'ha de fer replantejar, si no és millor parar-me 5 minuts, centrar-me, trobar la meva ubicació en el mapa i tornar a atcar la fita.

Ara un cop torno a mirar el mapa me n'adono que no era tant difícil com a mi em va semblar però segurament els nervis de la cursa et juguen males passades.

Diumenge que ve toca una altre cursa. Aquest cop torna la Copa Catalana i he de començar a recuperar posicions a la classificació general. Caldrà veure si en soc capaç.

Cap a Peguera amb ganes!!!!!

XXI Marxa popular de Sant Gregori

2010-05-23T21:46:00.003+02:00

De bon matí ha sonat el despertador per anar cap a Sant Gregori.

Avui hi havia orientació a Calella de la Costa però em feia molta mandra aixecar-me aviat i haver de fer tants km per anar a una cursa d'orientació que no puntuava ni per copa catalana ni per copa Girona.

Un molt bon recorregut a St. Gregori. Han sigut 12'300 km per mig de boscos, corriols, camps i amb força desnivell. En total un desnivell positiu de 204 m i negatiu també de 204. Per acabar fent un temps de 59 minuts i 59 segons.

He tingut molt bones sensacions i espero anar millorant a cada cursa que vagi.

Entrenament de relleus a Llers

2010-05-20T00:09:00.002+02:00

Vaig ser el primer rellevista i no sé si la sortida amb massa em benficia o em perjudica. Com sempre i no sense massa raó surto nerviós. Moltes vegades no veig el triangle i d'altres no engego el garmin per comprobar el temps que faig i els km. Aquest cop igual, em vaig liar i em vaig embolicar més del compte per arribar a la primera fita.

Un cop passada la segona fita ja em vaig concentrar més i vaig anar fent fites sense problemes, però com sempre el temps perdut és difícil de recuperar.

Des d'aquí he de felicitar al club Aligots, al que jo pertanyo per la gran preparació d'aquest entreno. Ben igual que si fos una cursa, amb fites de veritat i amb tarjes de control per marcar-les.

Ara cal esperar la cursa de veritat. El dia 30 de maig en el campionat de Catalunya de Relleus.

I ROGAINE TIERRANTONA

2010-05-09T20:00:00.003+02:00

Això de les rogaines té alguna cosa especial que tot i la seva duresa en quan a resistència física, ens té ben enganxats.

Aquest mes de maig haviem d'anar a la de la Vall de Núria, però es veu que aquest mes és el mes que la perdiu blanca cria i es va haver de suspendre la cursa.

No obstant busacant per internet vam trobar-ne una altra a la provincia de Huesca; si, una mica lluny a uns 400 km de casa, però com que hi ha ganes de correr i de passar-ho bé, ens hi vam apuntar.

Ara estem més entrenats i aguantem molt més bé les 6 hores de cursa. Vam planificar una ruta de sortida cap a la zona més fàcil del mapa; zona amb camps de conreu i bastant planera per llavors al cap d'un ahora començar a enfilar muntanya amunt per fer les fites més díficils.

Aquest cop ho teniem tot bastant ben previst i vam acabar la cursa tornant cap a la zona de conreus. L'obstacle principal era un riu o rierol que passava pel mig de la zona i haviem de buscar el lloc per on creuar-lo sense haver-nos de mullar massa.

Al final i a l'espera del resultat va anar molt bé. No vam exaurir les 6 hores de cursa i vam acabar amb 5:45 h i un total de 35 km a les nostres cames per acabar sumant 330 punts que encara no sabem a quina posició ens van portar.

El més que ve una altre, però ja del campionat de Catalunya.

Cursa d'Orientació a Hostalric

2010-05-02T20:50:00.003+02:00

Segona prova puntuable per la Copa Girona.

Ha sigut una cursa molt física i poc técnica. Tirades força llargues i amb molts de cams, recs i rierols per creuar. El pes del fang a les sabates es sumava a les sabates i mitjons ben molls.

Avui l'enganxada ha arribat ben aviat, portava 7 o 8 minuts i m'he encallat fort a la fita 2. Per dir-ho clarament, he arribat fins a 5 metres de la fita però en pensar que no era en aquell lloc he començat a voltar amunt i avall fins a pedre un total de 6 o 7 minuts en aquell lloc.

La resta de la cursa... les cagades normals, amb alguna enganxada mínima en alguna fita més, però res extraordinari.

La nota més trista de la jornada, i per suposat la més important ha sigut la mort d'un home que participava a la cursa. Sembla ser que a mitja cursa l'hi ha agafat un atac de cor i no han pogut fer res per ell.

Ara ja és tard, però tenint en compte que voltem per zones que no estan poblades i per on no veus a ningú més que altres participants a la prova, seria convenient l'obligació de portar telefon mòbil a sobre.

Descansi amb pau.

Estella - Los Arcos 22'030 km i fi del camí

2010-04-23T20:58:00.003+02:00

D'això ja en fa un dia. Va ser ahir dijous que vaig fer la meva última etapa d'aquest camino.

La tarda del dimecres vaig aprofitar per descansar a la població d'Estella, que per cert és prou maca i vam poder passejar, només una mica, pels seus carrers i places.

Al matí de dijous ja vam sortir ben aviat cap a Los Arcos. Em vaig agafar l'etapa amb molta tranquilitat i sense presses. Només eren 22 km i sabia que anant tranquil podia arribar ben aviat a Los Arcos.

Vaig fer tota l'etapa amb una noia canaria que havia conegut un parell de dies abans. Les dues altres vegades que havia fet el camí havia trobat gent de molts de llocs tant d'Espanya, com de molts altres països, però mai ningú de les illes.

És realment impresionant la quantitat de gent que hi ha i de la diversitat de llocs que provenen. He caminat amb polacs, hungars, colombiana, equatoriana, catalans, madrilenys, australiana, alicantins, canadencs... moltissima gent. Sembla impossible però amb només quatre dies arribes a parlar amb molta gent i sempre amb un tema en comú; el camí.

A Los Arcos vaig agafar un autocar fins a Logroño. Quan acabes el camí sempre ho fas amb una alegria inmensa, però a la vegada amb força tristesa pel fet de no poder seguir més endavant. Vaig dormir a l'alberg de Logroño i allà vaig anar recordant moments viscuts en aquests quatre dies, des de Roncesvalles fins acabar a Los Arcos 114 km.

El camí és algu que no es pot explicar amb paraules. Pels que em conegueu una mica sabeu la meva afició per l'Espanyol; doncs diria que al igual que ser perico; que és algu molt especial i que no s'enten si no es viu, el camí és igual. Només els que el fem sabem l'ambient que es respira allà dins.

Amb l'excusa que em queda arribar a Burgos, espero poder-hi tornar d'aquí no gaire temps.

Puente la Reina - Estella 22'800 km

2010-04-21T15:46:00.003+02:00

He sortit de Puente la Reina creuant el pont que dona nom al poble. Llavors he anat passant per camins també amb força desnivell fins arribar a Cirauqui. Un poblet molt maco que hi ha a sobre un turó.

El segon tram de l'etapa ha sigut duret, també amb forces desnivells.

Ha sigut una etapa amb molts de dubtes. El poble amb més albergs és Estella, llavora ja s'havia d'arribar a Villamayor de Monjardin però no estava segur de trobar allotjament. A més pensant que demà al vespre ja he de ser a Logroño per poder tornar cap a casa el divendres, he cregut que era millor caminar avui aquesta distancia i demà 20 km més fins a Los Arcos i donar el meu camí d'abril de 2010 per acabat.

Ara tota la tarda lliure per descansar i fer un vol per Estella que sembla ser que és un poble prou maco.

Huarte - Alto del Perdón - Puente la Reina 29'900 km

2010-04-20T17:39:00.003+02:00

Jornada dura la d'avui. Si ve tenia pensat arribar fins un poble a 7 km d'aquí a Puente la Reina (no em feu dir el nom que no el recordo) al final he acabat parant a Puente la Reina.

He sortit més tard que ahir. Avui eren les 8 i amb un no res he sigut a Pamplona. Carrers asfaltats, barri vell de Pamplona, i llavors tot un camí emporlanat fins arribar a Cizur Menor. Aquí ja he començat a enfilar muntanya amunt cap a l'Alto del Perdón. A mi les pujades em van i fins a un poble que he trobat a mig camí he anat prou lleuger, però un cop aquí i havent menjat una mica la pujada era molt forta.

He arribat a l'Alto del Perdón on he descansat un moment i al cap d'un moment he començat a baixar. Si la pujada era pronunciada i amb molt de pendent, de la baixada ja no en parlem. Molt perillosa amb i trams amb moltes pedres.

Tot això sota un sol bastant fort. He arribat a Uterga on he parat a dinar. Igual que l'altre vegada que vaig fer el camí aquest cop també m'alimento a base de bé.

S'ha de dir que cada cop que paro per seure o menjar, quan m'he d'aixecar i començar a caminar, em resulta difícil. Els besson continuen carregats però tot i així no paro.

He arribat aquí a Puente la Reina i ara estic en un alberg, abans d'anar a fer un vol pel poble.

Roncesvalles - Huarte 38'290 km

2010-04-19T18:25:00.002+02:00

Primers passos pel Camino. De bon matí a les 6 ja han encés les llums de l'alberg a Roncesvalles i ens han posat música. Era impossible dormir més i encara no eren les 7 que ja he començat a caminar.

Igual que quan vaig sortir de Burgos fa uns anys, també he sortit sol, però al cap de poca estona m'ha atrapat un home de Vitòria amb qui hem estat xerrant un parell d'hores fins que l'he deixat enrera. Ves a saber on és ara i si el tornaré a veure.

L'etapa d'avui a més de ser la primera, encara ha sigut més dura perque hi havia moltes pujades i baixades. Si, sobretot baixades però amb algunes pujades que amb el pas dels quilometres també es van notant a les cames.

He parat a dinar a Larrasoaña quan ja portava 28 km a les cames. Tot i així a ben dinat m'he atrevit a fer-ne 10 més fins a Huarte. Pamplona era massa per mi i tot i tenir-la a escassos 8 o 10 km he preferit parar.

Em noto les cames carregades i segurament demà tindré agulletes en els bessons.

Estic en un alberg municipal bastant gran. Tot i això, com que he agafat una "variant" a última hora per estalviar-me una bona pujada, en aquest alberg només som dos o tres persones. Quina tranquilitat!!!

M'ha fet molt bon dia, però ara en aquests moments està ploguent a base de bé i trona i tot. Espero que la tormenta demà ja hagi passat i em pugui plantar a Puente la Reina o una mica més lluny. Tot i que iré bastant apurat de temps, espero acabar el meu camí a Logroño el dijous a la tarda.

Un altre cop en el Camino de Santiago

2010-04-18T18:58:00.002+02:00

Ahir a la tarda vaig marxar de casa cap a l'estadi de Cornellà - El Prat per veure el derbi contra el F.C. Barcelona. Va ser impresionant i tot i que el resultat no em va acabar d'agradar estic molt orgullós de l'ambient del camp ple de periquitos.

No vaig tornar cap a Torroella. Avui al matí a Barcelona he agafat un autocar per arribar fins a Pamplona. He dinat amb una colla de peregrins, tots de l'edat dels meus pares i més tard hem compartit taxi per arribar fins a Roncesvalles.

Un cop a Roncesvalles he anat a buscar la credencial, m'he allotjat a l'alberg i més tard cap a missa. A mi a les misses no m'hi busqueu. Les religions no em van, però el camino és diferent. Si ja hi vaig anar les dues vegades que vaig arribar a Santiago, tampoc volia faltar a la missa del peregrino aquí a Roncesvalles o van anunciant des d'on arribem tots els peregrins que el dia següent comencem a caminar.

Ser aquí és emotiu. Es respira un altre ambient i sembla que estiguis en un altre mon. Demà començaré a caminar tot sol i veuré a si trobo algu amb qui compartir algun rato de camí. Si vull, segur que el trobo. Aquí hi ha força gent. No sé on arribaré. Si els peus m'ho permeten intentaré fer uns 30km, si no... doncs fins on pugui.

Intentaré anar informant a mida que vagi fent cami.

Bon camí!!!

CEO a la Comunidat de Madrid

2010-04-15T19:12:00.003+02:00

Els campionats d'Espanya es van celebrar la passada Setmana Santa a les localitats de Moralzalzar i Becerril de la Sierra a la "Sierra de Madrid".

Vaig participar a quatre curses: llarga distancia, relleus, sprint i mitja distancia.

Vam començar el divendres sant a Moralzalzar amb la cursa llarga. No em va anar gens malament. A la meva categoria, la més baixa de totes 21B hi havia 110 participants, i tot i cometre una errada d'aproximació a la fita 6 i una altre a la fita 12 vaig acabar el 39é.

El dissabte matí va ser l'hora dels relleus. Equips formats per tres corredors. Dir que jo ja estava desqualificat abans de començar perque ens va fallar el segon rellevista. S'havia apuntat a la prova, i a l'hora de la cursa no hi era. Una llastima perque no vam poder puntuar i no vam tenir classificació final, però tot i així vam sortir a donar-ho tot. El mapa el vaig trobar força difícil. Un recorregut molt llarg i un nivell de dificulatat bastant elevat.

A la tarda m'estrenava a la modalitat d'sprint. Una cursa urbana, amb algun endinçament a un bosc a Becerril de la Sierra. Els 23 minuts que vaig tardar en fer el recorregut, els vaig fer sota la pluja. Aquí vaig quedar el 19é d'uns 50 i pico participants. Tornava a participar a la cursa dels que no tenien possiblitats de guanyar el campionat d'Espanya.

I per acabar el diumenge matí també a Becerril vaig participar a la cursa de mitja distància. Estava molt cansat i no vaig poder competir al 100 %. No em va anar tant bé com la del divendres. Aquest cop em vaig enganxar fort a la fita 9 i llavors vaig tardar força a fer la fita 13. Al final vaig quedar el 50 i pico de 110 participants.

Va ser un bon cap de setmana que vaig acabar de rematar a Getafe on jugava l'Espanyol partit de lliga.

La meva intenció era allargar el cap de setmana fins el dimarts al matí que era quan tenia el vol de tornada cap a Girona, però dilluns vaig haver d'agafar un AVE per tornar cap a casa. Diumenge mentre era a Madrid em va trucar la meva mare per dir-me que s'havia mort el meu avi.

Va ser un gran cap de setmana, llastima d'aquest final tant trist. Aquí també hi vull deixar un record per l'AVI MET.

Per l'Indic

2010-03-15T17:49:00.004+01:00

Despres d'una setmana de safari (Massai Mara, Llac Nakuru i Amboseli) hem arribat a la costa.

Els tres parcs naturals impresionants i hem vist moltissims animals. Nomes ens ha faltat veure el lleopart que tot i buscarlo insistenment s'ens va resistir. De totes les especies animals; des d'elefants fins a tortugues; passant per girafes, lleons, gueparts, rinoceronts... el que mes lluny hem tingut de nosaltres va ser un guepart a uns 10 m de distancia. Hem estat en algun lodge impresionant en mig de la sabana africana o tambe amb unes vistes impresionants en el Llac Nakuru. No menys destacable es el tercer allotjament on des d'on teniem unes vistes impresionants del Kilimanjaro. A mes ens van portar fins un petit turo des d'on vam poder gaudir d'una explendida posta de sol.

I be, si us penseu que a Kenia nomes hi ha animals en els parcs naturals i que no es pot veure res mes, doncs aneu equivocats. Ara mateix estem en unes illes a l'Ocea Indic. Impresionants!!!!! Un sol del que no et pots escapar i l'aigua de l'Ocea massa calenta com per poderte refrescar tranquilament. Aixo no es una queixa. Estem de conya i es una llastima que ja s'estigui acabant. Dimecres agafem un altre avio per anar cap a una altra part de la costa i aixi acabar de rematar aquest viatge.

Us ho acabare d'explicar tot quan torni a ser a casa.

KENIA

2010-03-03T20:15:00.002+01:00

Per uns dies deixo de banda les curses d'orientació, on una cursa de copa catalana a Llers em cridava molt l'atenció i també els partits a Cornellà - El Prat on amb 15 dies ens visiten el Villarreal i el Sevilla. I tot això per què? Doncs perquè m'en vaig cap a Àfrica.

Aquest cop toca Kénia. Amb un safari que promet i per acabar a la zona de platges de l'Oceà Índic.

Si trobo internet, intentaré anar informant aquí i així els que volgueu, igual que en altres aventures podreu anar llegint on soc i com em va tot plegat.

Vinga doncs, ens veiem a la tornada.

Sortida amb bici

2010-02-27T19:23:00.005+01:00

VIII Trofeu el Montgrí "Mas Cremat Torroella de Montgrí"

2010-02-25T17:50:00.003+01:00

Començava la temporada de copa catalana d'orientació i com aquell que diu, molt a prop de casa. Per l'ho tant es pot considerar que corrent per aquí als voltants, camins per on he passat forces vegades amb bici, la cursa hauria d'haver anat bé.

Doncs res més lluny de la realitat. No sé si perque encara no estic prou ben acostumat a la categoria o perque em vaig embolicar de valent a un parell de fites, però vaig quedar dels últims.

Les fites en teoria amb més difícil accés les vaig solucionar prou bé (10, 11, 12, 13 i llarga tirada fins a la 14), però a la fita 15 on tot semblava fàcil, em vaig liar i vaig tardar massa a trobar-la i llavors a trobar la sortida cap a la 16. Quan ja quasi estava recuperat d'aquesta cagada, va arribar la fita 18. Aquí, un error em va fer pensar que estava en un camí quan realment estava en un altre de molt proper. Total que vaig voltar molta estona per una zona on la fita no hi era.

Al final arribo a la conclusió que no per correr més s'arriba abans. La próxima cursa intentaré anar més tranquil, més a poc a poc i estic segur que iré més ràpid per trobar les fites.

En el mapa i marcat amb color verd es pot veure el recorregut que vagi fer de fita a fita.

1ª Copa Girona a Blanes

2010-02-08T20:07:00.003+01:00

Ahir diumenge primera cursa de Copa Girona de la temporada.

M'estrenava en aquesta categoria C-1 i el resultat final és per estar mig content. La zona més complicada de la prova que era per mig d'un bosc bastant poblat, el vaig resoldre bastant bé, però els meus errors principals van ser en zones urbanes.

Com sempre m'acostuma a passar, a la sortida vaig sortir molt poc concentrar i vaig comentre un error evitable a l'hora de trobar la fita 1, a la fita 3 a l'entrada en el bosc vaig errar el meu rumb i em vaig desviar bastant cap al nord però tot i així ho vaig resoldre prou bé. Llavors un tram complicat fins la fita 13 per mig a bosc que vaig solventar prou bé, només un error d'aproximació a la fita 8 i finalment errors potser de cansament a la fita 17 ja en ple passeig de Blanes i fita 21 a plaça de l'esglesia on la fita era prou amagada rere un xifré.

Ara si, tot apunt per la primera de Copa Calana a Torroella (zona mas Cremat) el dia 21.

CURSA DELS BOMBERS A GIRONA

2010-01-31T12:54:00.003+01:00

Aquest cap de setmana tocava descansar d'orientació, però per no estar parat he anat a Girona a la Cursa dels Bombers.

Una cursa de 10,810 km on he fet un temps final de 49:56. He sortit dels últims i sense apretar massa. Fa dies que no corro i no sabia com em respondrien les cames. Com ja deia a la informació que vaig trobar a la pàgina web era una cursa amb trams d'asfalt i terra. Dir que al final tota la zona asfaltada s'ha notat en els meus bessons; que ara els tinc ben carregats. En canvi la zona de terra ha sigut molt maca i entretinguda. Amb alguna pujadeta per mig de zona boscosa de les que a mi m'agraden i on és molt més senzill correr.

Desde el primer moment he anat avançant a gent fins a mitja cursa quan el meu ritme ja no podia pujar més i m'he quedat en terra de ningú. Veia gent a uns 50 m davant meu però també sabent que per darrera també els tenia lluny. Ha sigut així els últims 5 km, fins al final on he pogut avançar a un parell de persones i un parell més m'han avançat a mi.

No sé la classificació final, però crec que dels 500 participants que erem dec haver quedat a la meitat.

I el més important... doncs que ja estic content.

The Wild Boar Rogaining l'Espluga Calva

2010-01-26T12:31:00.003+01:00

Equip Aligots Peresm-O.

El dissabte vam anar a la primera rogaining de la temporada.

La teórica la teniem ben apresa de les altres dues o tres rogainings a les que haviem participat. No cansar-nos massa al principi per poder estar més bé fisicament cap al final quan s'anés acabant el temps per arribar a la meta.

Vam elegir un recorregut de sortida cap a les fites de la part oest del mapa, per seguir baixnat cap a Sur i llavors voltar cap a l'Est i anar pujant.

A les rogaines els mapes no són massa complicats, però la dificultat la posa els desnivells i les llargues tirades entre fita i fita. En total vam poder marcar 19 fites i vam fer 113 punts, que ens van permetre quedar a la 18ª posició de la categoria mixte. Un bon resultat però que haurem de mirar de millorar de cares a la següent cursa el dia 23 de maig a la Vall de Núria.

Turó de Cerdanyola. Cursa del Circuit OROS

2010-01-10T22:54:00.004+01:00

Primera cursa d'orientació de l'any i també primera cursa en categoria H21A. Per si tot això no fos prou, ens tenien preparada una sorpresa amb el mapa de la zona on es feia la cursa. Un mapa sense camins. Això dificultava molt més l'orientació de tots els participants.

Aquest cop no ha anat massa bé. He quedat el penúltim amb un temps de 1 hora i 26 minuts per acabar marcant les 26 fites de les que constava la prova.

Com gairebé sempre m'ha costat entrar en mapa. Avui més pel tema dels camins, però per trobar la fita 2 ja he tardat una mica més del compte. Llavors hi havia una tirada molt llarga des de la fita 7 fins la 8, que l'he solventada prou bé. Finalment l'errada més gran de totes ha sigut a la penúltima fita. Després de fer unes quantes voltes per la mateixa zona l'he acabat trobant perdent uns quants minuts.

Al final, com sempre. Content i amb ganes que arribi la próxima.

2ª Marxa Nadalenca a Olot

2010-01-03T12:50:00.002+01:00

Comencem forts el 2010. Encara no estic recuperat de la Sant Silvestre de dijous i aviu he anat a Olot de bon matí per participar a la 2ª Marxa Nadalenca.

Cal dir-ho que fisicament estic fotudet després de la cursa de l'altre dia i també de l'esforç que vaig fer ahir a la tarda al apuntar-me a un partit de fútbol de costellada amb els amics. Vulguis que no sempre acabes corrent més del compte.

La d'avui era una marxa amb tranquilitat, sense masses ganes d'apretar la màquina i intentant no tornar a casa amb gaires agulletes. Ens ho hem pres amb calma i hem deixat marxar el grup capdavanter.

He anat fent a un ritme bastant baix fins arribar al volcà que hi havia a dos km de l'arribada. Allà m'he animat i he pujat una mica més ràpid; les pujades no m'espanten. I d'allà fins al final he aguantat un bon ritme.

Al final han sigut 6.79 km amb 33:49 minuts.

Sant Silvestre 2009

2010-01-01T06:33:00.005+01:00

Per acabar l'any res millor que la cursa de la Sant Silvestre de Girona.

En total han sigut 5,3 km que els he fet amb 20:48 a una mitja de 3:52 el km. He quedat el 119 de 1000 participants inscrits. En Jordi ha quedat el 113.

M'he posicionat bé a l'hora de sortir i tant bon punt han donat la sortida he sortit esprintant. Després d'un parell d'empassegades amb gent que em trobava pel meu costat, he enfilat la Rambla Xavier Cugat a un fort ritme. Més tard ja cap als Oscar he baixat una mica el ritme i he anat fent.

Cal dir que el ritme de la cursa ha sigut molt ràpid i he aguantat prou bé. Al final he intentat atrepar a n'en Jordi que l'estava veient tota l'estona davant meu, però quan ja el tenia a uns 5 metres a l'esprint final m'ha tornat a deixar i ha entrat davant meu.

Molt content de com ha anat la cursa i amb ganes de tornar-hi a finals d'aquest 2010.

Ara el que toca és anar fent totes les que hi ha en el calendari, que entre curses d'orientació, Rogaines de 6 hores d'orientació i altres curses, tinc els caps de setmana ben ocupats.

Intentaré anar informant de tot el que vagi fent aquest any.

Molt bon any a tots!

Els resultats en el següent enllaç:

http://www.girona.cat/esports/documents/clasgeneralgironadef

Egipte

2009-10-23T07:11:00.002+02:00

Estic apunt d'empendre un nou viatge.

Aquest cop no serà a l'aventura, ni amb bicicleta, res de motxilla a l'esquena... aquest cop un viatge totalment organitzat cap a la terra dels faraons.

Sabia que hi havia la possiblitat d'anar cap aquest pais des de feia força temps, però estava intentant trobar algun destí que a priori em cridés més l'atenció. No ho dic perque Egipte no sigui un bon destí, si no perque a mi això d'anar tant organitzat i sempre m'ha fet una mica de pal.

Marxem dilluns i seran quatre dies de creuer pel Nil i llavors tres dies més pel Caire. Segur que aborrir-me no m'aborreixo ni un segon i a veure com va i si torno amb ganes d'anar a algun altre viatge d'aquests organitzats.

Resum final del Camino amb bici

2009-06-17T19:59:00.003+02:00

Com ja he anat explicant, fer el camino amb bici ha sigut tota una experiencia. Ens ho hem passat de conya i hi ha moltes anecdotes per explicar. Aquí seria impossible escriure-les totes.

El que si que faig és posar les etapes i el km total.

5-6-09 Segovia - Añe 37 km

Després de 760 km fins a Madrid amb cotxe i dues hores de tren fins a Segovia encara ens va quedar temps per pedalar).

6-6-09 Añe - Ciguñuela 103 km

Primeres plujes i etapa marcada per les zones de pins on pedalar sobre la sorra es feia molt difícil.

7-6-09 Ciguñuela - Sahagún 104 km

Plujes matinals, amb un bon xàfec inclós. Esmorzar en una parada de bus per refugiar-nos de l'aigua i llavors seguir pedalant per una carretera amb una llarga recta amb un terreny trenca cames, moltes pujades i baixades continues.

8-6-09 Sahagún - Astorga 109 km

Dia molt i molt dur. Sortida amb plujes molt fortes fins a El Burgo Ranero on vam parar a esmorzar i llavors ja amb algun núvol menys vam seguir fins a León. A la tarda a ben dinat vam seguir fent camí des de Valverde del Camino fins a Astorga. Vents de cara d'uns 60 km/h ens van fer el camí molt més díficil del que hauria d'haver sigut.

9-6-09 Astorga - Villafranca del Bierzo 84 km

Etapa amb menys km, cosa que no vol dir que no la patissim igual. Al matí després d'esmorzar a Rabanal del Camino, llarga i dura ascencio sota la pluja fins a la Cruz de Ferro. Llavors dinar a Ponferrada i seguir fins a Villafranca del Bierzo on vam dormir en un dels pitjors albergs que recordo en el camí.

10-6-09 Villafranca del Bierzo - Sarria 79 km

Si, l'etapa més curta del camí, però no es pot oblidar la durissima ascencio al port de O Cebreiro. Pujada plovisquejant però amb bon ritme i el que té més mérit sense posar el peu a terra. Llavors un cop a dalt les quatre fotos de record i baixar de seguida perque hi feia molta fred. La baixada fins a Triacastela terrible. Molta pluja i molt de vent de cares. Trams on la bici es podia posar tranquilament a més de 60 km/h sense pedalar, els vam fer a 20 km/h i pedalant amb totes les nostres forces degut al fort vent que bufava a la zona. Vam passar molta fred i acabant de dinar vam tornar a agafar la bici i vam acabar d'arribar a Sarria passant pel Monestir de Samos.

11-6-09 Sarria - Santiago de Compostela 129 km

Dos dies abans del que pensavem, vam arribar a Santiago. Va ser el primer dia que no vam haver de fer servir el paravents. Sol des de bon matí. El començament de l'etapa vam passar per alguns dels paratges més macos del camí, però també uns trams molt difícils creuant zones amb aigua i fins i tot fent alguna pujada en mig d'un rierol. A partir de Portomarín el terreny va anar canviant mica en mica i tot i ser pujada continua el camí era molt millor i es podia pedalar a més velocitat. Vam fer la parada obligada a Melide per degustar el "Pulpo a la Feria". Bonissim!!! I llavors a la tarda uns 50 km més fins a Santiago. Arribada emotiva, però no tant com el que ens faltava per viure en aquesta aventura.

12-6-09 Santiago de Compostela - Finisterre 108 km

L'últim dia i pel terreny podem dir que el més complicat de tots. Un començament d'allò més bonic, però també de l'ho més complicat per anar amb la bici i carregats amb les alforges. La primera hora només vam fer 5.5 km. Una mitjana molt baixa pensant en tot el que ens esperava per davant. El genoll em feia molt de mal i moltes vegades haviem de baixar de la bici per superar algunes escales, o bé pedres que hi havia a mig el camí i no ho feien massa fàcil per transitar-lo amb la bici. Més tard el camí ja agafava una carretera secundaria amb una llarga pujada de més de 8 km i on el sol era infernal. Tot i així no ens vam desanimar i vam seguir fent camí. Era el dia que anavem més malament de promig però la cosa amb el pas dels km s'anava animant. Vam passar trams de muntanya on a les cimes només hi erem nosaltres i els molins heòlics. Trams molt macos i que ara mateix tornaria a fer tot i la duresa del terreny. Un cop a Hospital on vam dinar cap a quarts de 5 de la tarda, ja vam agafar baixada fins a Cee i llavors un tram final cap a Corcubion i Fisterra on a la llunyania ja es podia veure el far. Vam arribar a Finisterre fent un últim sprint impresionant. Un final emocionant. Difícilment es pot explicar amb paraules el fet d'arribar fins allà.

I el resum final és que vam fer 8 etapes (la primera podria ser el pròleg després de les hores de cotxe i de tren que vam haver de fer fins a Segovia) on la mitjana ha sigut de 17.12 km/h per un total de 753 km. En les últimes 7 etapes ens surt una mitja de més de 102 km.

Per acabar relaxats aquest viatge, vam passar l'últim dia a casa d'un bon amic que tinc a Galicia on un cop més ens van tractar com a reis.

Bon camí a tots! Ús animo a que el feu i si teniu l'oportunitat arribeu a Fisterra, val la pena.

Quan el cansament et faria plegar de pedalar...

2009-06-12T21:14:00.002+02:00

Per fi som a Finisterre, no sense patir. Una etapa de 110 km des de Santiago i amb uns trams trenca cames impresionants. Hi ha hagut moments on els únics companys que teniem eren els molins de vent de generar electricitat. Arribar a Fisterra ha sigut molt xulo, emocionant i gratificant. Hem fet unes quantes fotos al far, a darrera a les roques i també a una entena plena de sabates, mitjons, gorres... que van deixant els peregrins al arribar. Nosaltres com qeu no tenim cap cosa feta mal bé i com que no tenim calers per comprar qualsevol cosa bona que deixem a Finisterre, hem decidit no deixar-hi res. Així que cap a casa amb tot el que ens vam endur cap aquí.

El camí ha sigut impresionant. Ens ho hem passat de conya. Una autèntica passada. El temps... doncs no ha acompanyat massa, només aquests últims dos dies amb molta calor però molt ben suportada per tots dos. Ojala cada dia hagués sigut així.

Sandra aquest apartat per tu. Encara que quan en Jordi parlava amb tu per telefon em senties riure de fons, tu no pateixis que ens hem portat la mar de bé. Els genolls, el cansament... tot ha sigut controlat i tampoc hem dormit cap nit al carrer. Ara mateix acabem de llogar el cotxe que ens portarà fins a Girona. De veritat que tot genial, veuràs com tu també riuràs el dia que t'ho expliqui en Jordi tot plegat. Ah i si quedem, jo ja hi posaré la cullerada... vinga un petonàs!!!

Ahir vam arribar a Santiago després d'una etapa de 130 km. Molt llarga i també molt dura des de bon principi. Per sort després dels primers 30 km la cosa es va anar normalitzant i va ser més fàcil anar-ne sumant.

Ara mateix els nostres brassos i cames estan marcats pel moreno ciclista. Sembla que seguim portant guants i a les cames diferents marques dels pantalons i mitjons.

Ha sigut un gran Camino de Santiago!!! Amb en Jordi un gran amic amb qui hem rigut moltissim. Alguna vegada m'ha hagut d'anar esperant. Però finalment els dos hem arribat junts.

Salut i bon camí a tots.

He passat més fred avui que el dijous Sant a la processó de Verges

2009-06-10T19:11:00.003+02:00

Aquesta és la frase d'en Jordi tot just acabant de dinar a Triacastela. I és que no va gens equivocat, quina fred que feia sobretot anant xops com ànecs en aquell poble després de la baixada que hem fet des de O Cebreiro.

La jornada d'avui ha sigut genial, no pensava que anés tant bé. Em feia por pujar O Cebreiro perque em feia bastant de mal el genoll i no sabia si aguantaria més. Doncs res que hem anat fent camí fins a parar a esmorzar; com cada dia un bon entrepà quan portem una hora pedalada.

Hem començat a pujar mica en mica, cal dir que la pujada no dona ni un descans i que tota l'estona és pujada continua. Tot i així i amb el plat mitjà hem anat fent tot i que en alguns moments ha fet falta posar el plat petit. No hem tingut massa fred perque l'esforç de la pujada feia suar bastant. No haviem suat en tot el camí fins avui.

A O Cebreiro hem parat a fer les fotos de record i a segellar al credencial. Feia temps que no entrava a tantes esglesies com aquests dies en el camí. Ja n'hem visitat dues (catedral de León vist i no vist, i esglesia d'O Cebreiro). No patiu que a Santiago anirem a la misa del peregrino i hi estarem un bon rato. A més hem d'encendre un ciri per la senyora que ens va donar sopar la primera nit a Añe. Ella ens va demanar que resessim per ella i la seva familia, però com que d'això no en sabem, vam dir que amb un ciri en fariem prou.

La baixada impresionant. De fet la baixada comença una mica més tard després de pujar a Alto de San Roque i Alto do Poio. Un cop a aquest últim ha començat la baixada fins a Triacastela. Aquí, una mica de tot. Una forta pendent del 7% de baixada que sense pedalar ens permetia posar-nos facilment prop dels 60 km/h, però que per no ser tot tant maco, un fort vent de cares en algunes rectes de la baixada i el xàfec que queia en aquell moment feia que l'aigua que baixava s'ens clavés com agulles a la cara. Aquest vent en baixada ens frenava, no teniem pebrots de fer tirar la bici.

A Triacastela ben molls hem entrat a dinar tremolant de fred. I un cop dinats, hem seguit camí cap a Sarria on som ara mateix. Baixant cap a Sarria ens ha sortit el SOL i tot, però no sabem fins quan serà. A veure que passa demà.

Demà si tot va bé intentarem arribar a Santiago. Són 113 km els que ens separen de la ciutat i veurem si hi arribem o no. La nostre intenció és acabar el camí a Fisterra. Això no sé com ho farem perque volem passejar per Santiago, estar amb els amics gallegs que tinc allà i farà falta veure si tenim temps d'anar fins al fi de la terra.

Seguirem informant.

Villafranca del Bierzo

2009-06-09T19:56:00.002+02:00

Aquesta tarda hem arribat a Villafranca del Bierzo.

Els dos últims dies han sigut una mica xungos. Comenc,ant per ahir amb una pluja intensa que no ens va deixar durant els primers km de la jornada i acabant els últims km amb un vent de cares impresionant que no ens deixava pedalar més ràpid que els 12 o 13 km/h.

Destacar d'ahir una d'aquelles casualitats que no es sap com però passen. Arribant al Burgo Ranero xop com un ànec, amb les ulleres ben molles i sense veure quasi res, em va veure el germà del meu avi. Estava fent el camí des de Burgos i la seva intenció era arribar fins a León però aquella mateixa pluja que a mi m'havia deixat ben moll a ell el va fer retirar. Va ser qüestió de cinc minuts, el que va tardar a pujar a l'autocar que l'havia de portar a León.

Avui hem sortit d'Astorga on haviem arribat ahir des de Sahagún després de fer més de 107 km. Avui ens tocava la "Cruz de Ferro" que és una pujada impresionant. Calia mesurar les forces per poder pujar bé i per poder afrontar amb energies la jornada de demà on ens espera la pujada més forta i mítica del Camí de Santiago. O Cebreiro. El tenim a uns 30 km d'aquí i veurem com va la pujada.

El temps... molt dolent. No hagués pensat mai que en ple mes de juny la cosa anés tant malament. Molta pluja (avui per sort no massa durant la pedalada) i molt de vent de cares. Similar a anar de Torroella a Figueres un dia de tramuntana. Terrible.

Fisicament... doncs una mica xungo. Des d'ahir que em fa mal el genoll i el tinc una mica bótit. No tant com l'any passat en el Danubi, però deu ni do i molesta forc,a. No obstant això no farà que deixi de pedalar ni un moment. Demà l'etapa torna a ser curta, uns 70 km fins a Sarria. Llavors ja tot serà més fàcil fins a Santiago on segurament arribarem dijous vespre o divendres matí.

En Jordi; és un màquina. Està fort com un toro. No para. Si anés sol segurament ho faria molt més ràpid o a més velocitat de l'ho que ho fa amb mi. Un gran company de viatge i no es pot ni explicar els llargs moments de riure que hem tingut. Ho estem passant de conya. IMPRESIONANT. El millor company de viatge per fer el camino amb bici.

I res, que seguirem informant a mida que anem trobant alguna estona d'internet.

Salut per tothom!!!

Ja som a Sahagún!!!!

2009-06-07T18:17:00.003+02:00

Després de tres dies ja hem arribat a Sahagún. Ens n'han passat ja unes quantes per explicar. Des del punt d'haver de recorrer tot un poble per poder menjar, fins a quedar molls com anecs per camins sense fi.

Han sigut tres dies, el primer des de Segovia fins a Añe, un poble de mala mort que hi ha a la provincia de Segovia i amb uns 30 habitants. En total vam fer 37 km. El segon dia des de Añe fins a Ciguñuela uns 103 km i avui ja hem empalmat amb el camí francés fins arribar a Sahagún amb 104 km més a les nostres cames.

Hi ha hagut de tot, molt de vent en contra que fa molt dur l'haver de pedalar, algunes estones amb pluges intenses que ens han fet anar força malament i fins ara no hem vist el sol. No m'he tret els pantalons llargs i sempre he pedalat amb maniga llarga.

Demà ens toca marxar una mica més tard del compte perque tinc el sillin apunt de trancar-se. Ens tocarà buscar una botiga de bicicletes i comprar-ne un per poder seguir, no fos cas que a mig camí se'm trenqui i hagi de pedalar sense (això seria molt dur).

Pel camí de Madrid només hem trobat un parell més de ciclistes on hem coincidit en un alberg molt xulo. Avui però hem hagut de marxar ben aviat perquè obrien el col.legi electoral i resulta que era al mateix alberg.

En Jordi té alguna molestia al genoll que esperem no arribi a més. De moment amb una mica de voltaren i una genollera va fent.

Frases a recordar:

1- Si os meteis en los pinares es la muerte segura (ens ho va dir un noi de Villalba en el tren que ens duia a Segovia. I si, tot i que no vam fer gaires pinedes, la cosa per allà mig és molt xunga)

2- Todo el mundo tiene derecho a comer (una dona que ens va donar sopar gratuitament en un poble on no hi havia on menjar i estavem tots dos morts de gana).

I espero tornar a tenir internet per escriure alguna cosa més d'aquí fins al final del camino!!!

Salut a tots.

Hora de tornar a marxar

2009-06-03T20:18:00.003+02:00

Queda només un dia i tornaré a agafar la bici i marxaré aquest cop cap a Santiago de Compostela.

No hi aniré sol i tampoc faré el camí més habitual i més conegut per tots; "el francés". Faré un tram del camí de Santiago de Madrid; des de Segovia fins a Santiago. No ens atrevim a fer-lo des de Madrid perque el primer dia haver de superar la "Sierra de Guadarrama" seria massa dur per les nostres cames. Així que farem una mica de rodatge abans de començar a pujar a la Cruz de Ferro i O Cebreiro que segurament seran els trams més durs.

Vaig amb en Jordi. El meu amic des de fa molts anys. Jo ja he fet alguna sortida, l'any passat pel Danubi, però ell per raons familiars (ja se sap això de tenir dona i fills...) no ha pogut fer-ho. Des de fa un any que teniem pensat fer-ne alguna i finalment ens hem decidit per aquesta sortida.

No sabem com anirà. De ganes en tenim moltes i estic segur que serà formidable. Esperem que les nostres cames i sobretot els nostres genolls aguantin tot el que haguem de pedalar. De suport moral ja en tenim, ens apoyarem un a l'altre.

Res, doncs que ens podreu anar seguint aquí dia a dia sempre i quan trobem internet disponible en els pobles remots pels que passarem.

Salut a tothom i "BUEN CAMINO".

Un record per la meva bici

2008-12-25T02:43:00.004+01:00

Avui, dia abans de Nadal m'he donat compte que m'han robat la bici. Per alguns només una bici però per mi molt més que això. Ha sigut durant un parell d'anys una bona amiga.

M'en he adonat al baixar al garatge del pis, equipat per anar a fer una volta i he vist que al racó que queda darrera al cotxe on sempre la tenia guardada, avui ja no hi era. No sé si me l'han agafada avui o quan, però la qüestió és que avui ha sigut quan no l'he trobada. Tenia la roda lligada amb el candau al quadre però res, això no ha servit de res.

Amb ella vaig poder fer aquest mes de juny passat la ruta pel Danubi. Una gran aventura, i moltes sortides per l'Empordà. Ara només em queden fotos i els records a la meva ment.

M'han robat la bici; si. Però a més d'això m'han robat una companya amb la que he fet una bona colla de quilometres, m'han robat un portabultos, un suport de contaquilometres, suport de gps, els pedals automàtics nous que hi havia posat feia molt poc, les llinternes... i molts moments viscuts a sobre de la meva bicicleta.

No entenc perque algu pot robar. Quin servei l'hi farà la meva bici? L'haurà venuda? L'haurà regalada a algun amic, parent... que vols? Putajar-me? Cabrejar-me? Que cabró que has sigut!

Ara què? En robo jo una altra? Nooooooooooooooo, ni pensar-hi. Jo no soc fill de puta com tu. Jo segurament acabaré anant a la botiga i em gastaré uns calés que m'haguessin anat molt bé per fer alguna altre cosa. Això si ara hauré de guardar la bici a dins el pis perque no em puc fiar de que tornis tu o algu altre a entrar al garatge i em robis una altre bici.

Fa uns dies un veí em deia que es sentia més segur guardant el cotxe al carrer que no pas al garatge. Potser li hauré de donar la raó?

En fi... que em sap molt de greu que m'hagin cardat la meva BICICLETA.

Tornada a la normalitat

2008-11-22T23:59:00.003+01:00

Fa uns mesos quan la Cristina em va comentar que anaven a Venezuela amb dues amigues seves, no m'hi vaig pensar massa i vaig acceptar l'oferiment i m'hi vaig apuntar. Sabia que la cosa aniria bé, però mai hagués pensat que ens ho passessim tant bé tots quatre.

Ensurt al arribar a l'aviò que ens portava a Caracas i veure que a la cua encara no hi havia cap de les tres noies. Per un moment vaig pensar que les hauria d'esperar un dia a Caracas fins que arribés el següent avió. Per sort, no va ser així i un cop ja dins l'avió van arribar les dues "angleses", a la Cris ja l'havia trobat a la porta de l'aviò.

Un cop a Venezuela ja tot va anar sortint rodat. Ens esperava en Luís, que ens va canviar uns quants dolars per moneda del país i ens va portar fins a Ocumare des d'on vam fer alguna excursió maritima per platges del Caribe. Van ser dos dies molt intensos i sense parar; com quasi tot el viatge. Llavors va arribar el dissabte. Vam fer nit a l'autocar de camí a Merida on vam tindre sort i vam trobar un tour a primera hora del matí per anar cap a "Los Llanos". El nostre guia en Joan, un alacantí que ja porta uns 15 anys a Venezuela. Un altre cop va anar tot molt bé. Crec que aquest home feia temps que no s'ho passava tant bé amb un grup de turistes. Dins la seva "presidencial" vam cantar cançons de totes les epoques...

Va arribar el tour de Canaima i Salt Angel. Tres dies amb celebració inclosa de l'aniversari de la Cris. Pastís davant mateix del Salt Angel. Impresionant. Ens vam quedar sense paraules al veure l'ho impresionant i majestuós que es veia el Salt des del mateix campament on haviem de dormir.

I finalment un parell de dies de veler a Los Roques. Aquí el temps no ens va acompanyar. Vam tindre pluja el primer dia i el nostre capità (en Cholas) no va voler aventurar-se a sortir a navegar amb aquell temps. De totes maneres no ens vam aborrir ni un instant. El segon dia si, pesca, esnorquel, bon peix per menjar... i moltes estones de riures amb en Cholas i en Juan Car.

El final va arribar; un altre cop a l'aeroport de Caracas. El viatge és inesborrable, aquests 13 dies han sigut impresionants i ho hem passat molt bé. Ara puc tornar a dir que ha sigut junt amb el camí de Santiago, el millor viatge de la meva vida.

A Venezuela

2008-11-12T00:15:00.002+01:00

Som dimarts i ja porto 5 dies a Venezuela. Cinc dies en els que no he parat ni un moment. Vam comensar per la zona del parc Nacional Henry Pitter a la zona del Caribe. Ens van portar amb barca en algunes platges paradisiaques de la zona i la veritat, com relaxa banyar-se en aquests llocs...

Llavors vam anar cap a Los Llanos. Zona amb una quantitat enorme d'animals de totes les especies. He tingut l'oportunitat d'agafar un cocodril en brassos i tambe tocar una Anaconda de 6 metres. Una passada, coses que no hagues pensat mai que podria arribar a fer.

Tots quatre ens estem divertint molt, i la sensasio de no parar ni un moment i aprofitar el temps al maxim es una passada. Hem fet molts quilometres, amb bus, cotxe, 4X4... i dema ja agafarem avio per anar cap a la zona de Canaima on veurem el Salto Angel que es el salt d'aigua mes alt del mon. Ha de ser impresionant, no se si tant com tot el que hem vist fins ara, pero segur que estara de conya.

Si puc anire informant aqui al blog, pero penseu que estic forsa cansat i que no tinc ni internet i moltes vegades ni cobertura en el movil.

Nomes puc dir que amb tot el que he vist fins ara, ja us puc recomenar una visita a Venezuela.

Fins aviat.

SOC A TORROELLA!

2008-06-30T14:04:00.003+02:00

Ja soc a Torroella i el viatge tot i haver-lo acabat ahir, ja el veig lluny. Moments inolvidables els viscuts prop de les aigües del Danubi amb la bicicleta. Anecdotes, històries... tot està explicat en els comentaris anteriors.

Ara ha només puc dir que tot va anar molt bé, que ha sigut i serà una experiencia inolvidable i que no descarto tornar a fer alguna sortida amb bicicleta. De moments n'hi ha de bons i de no tant bons, el fet de no trobar a quasi ningú amb qui parlar fa més difícil algun dels trams del trajecte, però amb la bici i amb les ganes de pedalar, n'hi ha prou per anar coneixent pobles petits, alguns de més grans i ciutats importants.

El final de la meva aventura va acabar a Budapest. Ciutat molt maca. També cal dir que hi vaig veure força miseria i molta gent buscant alguna cosa per emportar-se de les escombraries. Tot i així a la gent a quili agrada perdres per les ciutats, li recomano un mínim de tres o quatre dies per Budapest. Jo amb un circuit turístic d'aquests que fan a les ciutats amb bus, en vaig tenir prou per no aborrir-me gens l'últim dia. Va ser una volta per la ciutat i llavors ja amb parades en els llocs que més m'havien agradat.

Per acabar ja només em queda animar-vos a tots a fer alguna cosa d'aquestes. No tant sols les ciutats són boniques, al veure els pobles coneixes una mica més els paisos i paissatges marevelloses que tenen amagats.

No fa ni 24 hores que soc per aquí i a cada minut que passa estic més content d'haver fet el que he fet i de com m'han anat les coses per allà. Només va faltar sortir alguna nit o trobar algu amb qui poder parlar una mica més.

Merci a tots per haver anat seguint la meva particular Ruta del Danubi amb bicicleta!

PUNT I FINAL??????

2008-06-27T20:11:00.004+02:00

Després de passar alguns nervis a l,estació de tren de Bratislava, ja soc a la capital d,Hungria. De moment no he vist massa res i intentaré dedicar tot el dissabte a visitar la ciutat i a veure que hi ha d,interessant.

Avui he arribat a l,hotel (el de la primera nit, demá en tinc un altre. No havia previst passar dues nits a Budapest) i he descansat una mica i llavors m,he posat a buscar alguna botiga de bicicletes on poder aconseguir una caixa de cartró per ficar-hi la meva máquina. Dir que no m,ha fallat en cap moment i que ni un sol problema m,ha portat deixant a part els petits entrebancs a les vies del tren... Ara ja la tinc guardada dins la caixa de cartró apunt de facturar-la el diumenge al matí a l,aeroport de Budapest, d,on sortiré destí Zurich, per acabar finalment al cap de poca estona a l,aeroport de Barcelona.

Sense més, donar-vos les grácies a tots pel suport moral i per anar seguint el blog sempre que ús ha sigut possible.

Ja potser amb no tanta calma i no tant de temps, des de Torroella intentaré penjar un resum final (si és que falta algu per explicar) i així donaré per acabada aquesta super aventura per terres europees.

Ens veiem a la tornada!!!!!!!!

RESUM TOTAL DE LA PEDALADA

2008-06-26T18:04:00.003+02:00

Bueno doncs, si no vaig errat i els calculs no em fallen, hauré fet un total de 805 km amb bicicleta amb 10 dies. La veritat és que no está gens malament tenint en compte els kg de pes que porto tot darrera meu.

L´experiencia realment val la pena i ara per si algu de vosaltres s´anima a fer-la algun dia "possiblament la Sandra" ja ús donaré algun consell i els llocs on val la pena pedalar, no pedalar o els pobles que són més macos per visitar.

Ara no m´allargo més i a veure si demá tinc alguna cosa interessant per explicar de la ciutat de Budapest, del meu trajecte amb tren o de la recerca de la caixa de cartró. D´aquí a més del Show d´en Truman que diu en Carles, també en pot sortir la cinquena entrega de l´Indiana Jones en busca de la caixa de cartró.

Apa!!!! que vagi molt bé, que per aquí aquestes terres del centre d´Europa hi va molt!

DIA 11 BRATISLAVA - ESTACIÓ DE TREN - BRATISLAVA

2008-06-26T17:38:00.003+02:00

Bones bones bones!

Aixó ja s´acaba o diem que el pedalar en estat pur s´ha acabat. Ahir no em va agradar massa el tram que vaig fer i per avui al matí volia agafar el tren fins a un poble a uns 85 km de distancia i comenSar a pedalar des d´allá. La qUestió és que ahir a la nit en un bar veient el partit Alemanya - Turquia, tenia sentats al meu costat una parella de danesos. Ells fan el recorregut al revés, des de Budapest cap a Viena, llavors segueixen la ruta per acabar a Lubjiana; els coneixedors de fútbol sabreu que aixó és a Eslovenia. Aixó doncs, que vaig estar parlant amb ells de les múltiples possiblitats que hi havia fins arribar a Budapest. Em varen dir a quin poble era millor passar la nit... peró finalment i dient-lis que només volia fer uns 100 km més fins arribar a Budapest em van dir que lo millor per mi seria anar directe a Budapest i aprofitar per veure la ciutat, que es veu que está molt bé.

Ah, un apart, ahir a la nit sortint del bar on vaig estar veient el fútbol, va caure "la de Dios" si l´altre dia vaig dir que havia caigut el diluvi universal, lo d´ahir a la nit no está escrit. Em vaig refugiar en un porxo amb uns croates i ens vam quedar allá dins intentant refugiar-nos del fort vent i de la pluja torrencial que estava caient. De tant en tant s´anaven sentint caure alguns cartells de les botigues... Avui al matí al tornar cap a la zona més centrica he pogut comprobar com una branca bastant gruixuda d´arbre "ahir a la nit a sota hi havia una parella intentant no mollar-se" es va trencar per culpa del vent i de rebot va trencar una estatua que deuria fer anys que era allá.

Doncs res, que avui al matí m´he aixecat, una mica més tard que de costum i he anat cap a l´estació de tren disposat a comprar el bitllet, ficar la bici al tren i arribar a Budapest quan abans millor. Res, compro el bitllet meu sense cap mena de complicació, peró la noia m´ha dit que per la bici no era possible, que la poses al tren i que ho digués al revisor. Total que arriba el tren "amb més de 50 minuts de retard" i quan veig el revisor fora a l´andana li pregunto quin és el bagó per la bici. Em diu que no n´hi ha i que hauré d´esperar el segUent tren. Total han sigut uns quants minuts a taquilla per finalment anar a parar a informació "el que aquí seria informació de RENFE. M´han buscat un tren en el que hi pogués posar la bici i no en sortia cap fins a les 19:45 arribant a Budapest cap a les 11 de la nit. Jo sense hotel a Budapest ni lloc on dormir he preferit tornar a l´oficina d´informació i els hi he dit que si el bitllet que tinc valia per demá al matí a primera hora. Després de que la Sra. ho preguntés a diferents llocs, m´ha dit que si, per lo tant demá a les 9:45 m´en vaig cap a Budapest amb la meva bici dins el tren.

La veritat no m´ha sabut greu quedar-me aquí a Bratislava. La ciutat és molt petita, peró está prou bé. Ara ja conec les zones i ja no he d´estar preguntant o investigant en tot moment com fer-ho per arribar a diferents llocs que em puguin interessar. Per lo tant avui em quedo a veure el partit d´Espanya aquí "hi havia més espanyols a Bratislava que a Viena" i demá de bon matí a Budapest.

Llavors ja ús informaré com va la meva recerca de caixa de cartró on posar la bici. Aixó suposo que será fácil, peró fins que no la tingui... Per cert a Budapest tinc dos hotels. Ja em veig dissabte al matí carrossejant bici, caixa de cartró, alforges... mamma mia. Peró bueno aixó está bé, anar improvisant, tot sortirá la mar de bé.

I aquí tant feliS com el que més acabaré el meu últim dijous de ruta ciclista.

DIA 10 VIENA - BRATISLAVA

2008-06-25T19:04:00.002+02:00

Ja torno a ser per aquí un dia més. Ara que estava totalment acostumat als teclats de Alemanya i Austria, aquí a Eslovaquia van i m´els tornen a canviar. Ara no sé trobar ni l´arroba ni, l´apostrof, ni els parentesis i tot el que vagi descobrint a poc a poc i que ja anireu veient.

Avui si que tenia l´etapa planificada abans de sortir. Peró clar durant el camí els plans van canviant i tot es va modificant. De totes maneres al final he fet el que havia planejat. Sortida de Viena una mica complicada. Per sort un cop més un home que m´ha vist parat davant un encreuament de camins m´ha preguntat si sabia com seguir. Li he dit que no massa bé. Ell m´ho ha explicat, peró tot i així ha seguit amb la seva bici el meu camí i m´ha dit que l´acompanyés. Hem anat junts durant uns 10 minuts i hem estat parlant una mica en anglés. Jo continuo dient que d´anglés molt poc, pero tot i així encara m´entenc prou bé amb la gent.

El dia d´avui perque enganyar-nos, molt i molt aborrit. Molts de trams llargs sense ni un poble i quasi sense ningú a qui adelantar o amb qui creuar-me. Aixó fa que si no canvio de pensar demá al matí en comptes d´agafar la bici i comensar a pedalar ^m´espererien una bona colla de km sense ni un poble^ agafaré un tren fins a uns 100 km d´aquí a Bratislava. Ara mateix em queden uns 240 km fins a Budapest, peró veient la guia sembla que res millorará el que ja he vist fins ara. Si demá faig aquests 100 km amb tren em quedaran molts menys per els dos últims dies.

Aquest tren el volia agafar avui a la tarda perque em pensava que Bratislava estaria vist amb un moment, peró finalment tot i haver-lo vist rápid, he decidit quedar-me aquí perque hi ha forsa ambientillo i sempre está bé veure més gent i no pas estar quasi sol.

No sé si em deixo alguna cosa al tinter o no, peró avui han sigut uns 72 km, els últims 5 per aquí dins a Bratislava voltant carrers plens de gent. Ah, si per últim dir que ahir a la tarda a Viena vaig arreplegar una calipandria que deu ni do, peró bueno... tot s´ha de mirar pel costat bo. Arribaré a Barcelona amb menys pes de klinex.

Salut a tots i fins d´aquí no res!!!!!

DIA 9 TULLN - VIENA

2008-06-24T23:14:00.003+02:00

Seg0na entrada en el dia d'avui. Abans he aprofitat que plovia i he entrat en un ciber. Ara ja més tranquil i des de l'hotel aprofito per posar-vos, posar-me al dia i explicar una mica el dia d'avui.

Després de la kilometrada d'ahir, avui he sortit de Tulln tinguen previst arribar fins aquí a Viena. Només eren 38 km i de ben segur a les 12 del migdia seria per Viena. Diguem que la pedalada ha anat bé i que encara no havia tingut temps d'acomodar el cul a la bici (això costa molt) ja era a Viena.

Bueno.... Viena, ditxosa Viena. Just abans d'arribar m'he parat en un encreuament de camins on un home que venia darrera meu amb la bici s'ha aturat i m'ha explicat a quin costat de riu està situat el centre de Viena i m'ha acompanyat una estona fins un pont que he hagut de creuar. Un cop a l'altra banda de pont han comen$at els petits problemes que mica en mica em feien anar perdent la pasciencia. Com ja sabeu, no soc massa amant de les ciutats, i on hi hagi un poblet acollidor i amb bons paissatges per veure que es vagin treient les ciutats. En fi que un cop creuat el pont em disposo a entrar al vell mig de la ciutat per buscar un hotel o qualsevol cosa que s'hi assemblés. Res, ni hotel, ni pensió, ni alberg... amb la meva bici donant voltes i sense trobar res. Tampoc no sabia si estava al centre o no... en fi tot un galimaties. Al final quan ja em disposava a agafar la meva bici i cardar el camp d'aquí, he tornat al punt inicial on m'he comen$at a complicar la vida. Allà, m'he assegut una estona a la gespa (aquí a la vora del Danubi hi ha parcs i jardins impresionants), he reposat, he mirat els mapes que tinc (no hi entenia res) i m'he tornat a aixecar. Al final he pensat; Albert, perque serveix la boca? Doncs per preguntar. En fi amb el meu super anglés, m'en vaig cap a una parella de gent gran i els hi pregunto "Where is the zentrum?" (en alemany centre és zentrum). M'han dit que en el segon pont creués cap a la dreta. Això he fet. Ai si la primera vegada en comptes de girar en el primer giro en el segon...

En fi ja en mig de la ciutat, he trobat un hotel on m'he parat. Podia haver buscat més, més barat... però estava fart de voltar i no sabia si era ben bé al centre o no. Més tard he comprobat que l'hotel és prop del centre, però tot i això una he estat caminant cap a una hora per trobar la catedral i tot lo que l'envolta. He anat a la catedral (sense entrar-hi), altres edificis iportants i finalment he acabat trobant sense voler la "Fan Area" de l'Eurocopa de fútbol. Qui ho diria que aquí i només d'aquí a dos dies juga la selecció espanyola. Ni un espanyol enlloc. També dir que aquesta tarda mentres voltava pel centre ha caigut el mini diluvi internacional. Vinga a correr, tothom sota els toldos de les botigues. Tres quarts d'hora parat allà sota sense poder fer res més que deixar-la caure.

Cap a les 7 de la tarda ha tornat a sortir el sol i me n'he anat directe cap a un (com ho diria jo; palau, local...) on a les 20:30 comen$ava un concert de la no sé quina orquestra de Viena. Crec que a Viena és quasi obligat veure un concert. La veritat és que ha estat genial. Ja ús ensenyaré fotos i algun video. Com no s'ha acabat amb el Danubi Blau. For$a emotiu.

I ja ara al vespre de camí a l'hotel (és quan m'he adonat de lo lluny que el tenia) m'he trobat una parella de Burgos!!!! Bueno... 5 minuts més de parlar amb algu. Crec que des de dissabte amb aquella noia no habia parlat amb ningú més. Ells van anar a veure el partit de quarts de final de la Eurocopa entre Espanya i Italia. Sort que duia la meva samarreta de l'Espanyol posada, si no tampoc parlo amb ningú.

Ara ja apunt per anar a dormir, que demà si no vaig equivocat m'esperen un mínim de 67 km fins a Bratislava (capital de Eslovaquia) dic un mínim perque avui havien de ser 38 i després de la multitud de voltes que he fet amb la meva bici per Viena han acabat siguent48.

Apa, fins demà si algun ciber m'ho permet. I recordeu que a l'etapa on heu deixat algun comentari jo vaig contestant.

DIA 8 GREIN - TULLN

2008-06-24T18:17:00.002+02:00

Amb un dia de retard explico lo que vaig fer ahir. Va ser un dia amb una mica de tot, comen$ant al matí amb la pluja despedintme de Grein i acabant ben entrada la tarda a Tulln amb 35 graus a l'ombra.

Com deia, vaig sortir pel costat esquerra del riu amb una mica de pluja, no gaire res i la veritat es que es va agrair, així vaig poder pedalar una mica més fresc. Vaig haver de sortir per una carretera. Per sort aquí els cotxes tenen molta cura de les bicicletes i soón molt respectuosos a l'hora de fer algun adelantament. Els problemes de primera hora els vaig tenir amb el gps. No hi havia manera que em trobés cap satel.lit. Al cap d'aquests kms, ja en un altre poble, el gps es va posar a to i em va comen$ar a comptabilitzar.

Poc a poc va anar sortint el sol, però tot i aixó no és que pedalés massa a gust. Tot va canviar cap a l'hora de dinar, ja tenia for$a gana i em faltava poc per arribar al poble on volia parar a dinar, i em trobo en un altre poble a peu de camí i a la porta d'una casa, una tauleta plena de petites bandejes amb cireres. Quan ja havia passat de llarg, vaig parar-me, vaig recular i en vaig comprar-ne una. Mmmmm, no sabeu com em van entrar aquestes cireres; madures, vermelles, vaja a punt de caramel. Me les vaig menjar totes abans de dinar i vaig seguir pedalant.

Al arribar al poble on havia de parar a dinar, vaig fer mal fet. Vaig parar al primer restaurant que vaig trobar i noi... em va caure la primera clatellada del viatge. Un plat gran; però amb ben poc menjar. Era porc amb una mica de pastanaga i alguna altra història d'aquestes de fer maco.

De totes maneres el dinar s'em va posar d'allò més bé i tot i que encara em quedaven uns 35 km per arribar a puesto, estava super animat i gens cansat. Els pobles per on anava passant eren molt macos i vaig aprofitar per parar i comprar alguna cosa. Pobles molt turistics, però bueno, tenien el seu encant. Era massa aviat per parar de pedalar i com que estava prou bé vaig decidir arribar fins a Krems on volia agafar un tren i arribar a Viena. Al arribar a Krems encara estava prou bé i vaig canviar el meu proposit inicial i vaig preferir seguir pedalant.

No m'havia donat compte que ara m'esperaven uns quants km d'allò més tristos, a ple sol, sense ni un poble per el que passar i només amb el Danubi fent-me companyia al meu costat dret. Pedala que pedala i no arribes enlloc. De veritat for$a xungo, però per sort tenia aigua i també menjar per anar emplentant la panxa. Al final d'aquests quasi 20 km de "desert" vaig creuar el riu i una estona més per l'altre marge. Més o menys el mateix però finalment vaig arribar a un bareto que realment estava en el lloc propici. Vaig berenar i em vaig demanar un "Nestea". Com qui no vol la cosa ja eren passades les 5 de la tarda i encara no sabia on pararia a dormir. Possiblement en algun poblet de la zona (molt lletjos tots) o a Tulln que tot i no tindren ganes en un principi perque era massa lluny, al final semblava l'opció més encertada.

Total que vaig anar pedalant, per sort quasi gens cansat, fins que vaig arribar a Tulln. De seguida vaig entrar a l'oficina d'informació i turisme on hi havia una dona que de veritat semblava que m'acollonés, jo ni idea de austriac o alemany i ella ni idea d'espanyol; tot i així s'havia entastat en explicar-mo tot. Em va trobar una pensió allà al costat i em va explicar alguna cosa de 15 minuts. En el mapa ho veia super a prop i m'extranyava molt lo dels 15 minuts, total no ens vam entendre li vaig dir que bueno i marxava cap a la pensió. Total que al cap de dos minuts tornava a ser a l'oficina perque a la pensió no hi havia ningú. Llavors va ser quan la vaig entendre. M'havia dit que en 15 minuts arribaria la Sra. que en aquell moment no hi havia ningú i que m'hauria d'esperar.

En total va ser un dia amb 123 km. Segur que el dia que més hauré pedalat de tots.

A ben sopat vaig anar a fer un vol tota vora del Danubi i com que no hi havia fútbol aquesta nit, vaig anar a dormir ben aviat. He dormit 10 hores.

DIA 7 LINZ - GREIN

2008-06-22T18:46:00.002+02:00

Primer de tot a veure com va aquest ordenador. És el portatil d'un càmping on he trobat internet i la veritat no va gaire bé.

Avui dia tranquil. De fet volia fer bastants menys km però al final i sense adonar-m'en n'he fet uns 70 ho he de tornar a mirar perque no ho recordo de memòria. Lo més important d'avui ha sigut la visita al camp de concentració de Mauthausen. La veritat és que impresiona. Veure la cantera allà sota la tira d'escalons que havien de pujar amb les roques que havien extret de la muntanya a les espatlles... A el camp hi falten molts de barracons, es veu que l'estan arreglant. De totes maneres està molt ben conservat i he pogut veure les camares de gas, els crematoris... i tot un seguit de plaques en homenatge a les victimes. N'hi ha de molts paisos, però amb les que m'he fixa't més són les de catalans. Una per exemple de l'ajuntament de l'Escala, de la Bajol, de Matarò... la veritat m'ha agradat estar un bon rato per allà tot i que per arribar-hi he tingut una altra pujada prou important; 1km al 14%.

La resta del dia prou bé. Sortida de Linz a la mateixa hora de sempre... però el que realment envejo d'aquests llocs és les ganes i les possiblitats que tenen de fer esport tota la gent. A tota vora del riu, un carril bici on la gent de bon matí ja patina, camina, corre, o pedala. La veritat que molt xulo. A, per en Jordi de Matagalpa, la teva teoria de les noies que els hi agrada fer esport aquí a Austria s'en va per terra.

He dinat a Mauthausen i a ben dinat sense saber encara on dormiria aquesta nit he continuat. En un principi la intenció era quedar-me a dormir aquí a Grein, però a mida que anava passant pobles, no n'hi havia cap que m'agradés prou i he pensat que si Grein era igual, agafaria un tren i aniria fins a Melk. Venia decidit a fer això, inclús he pedalat una mica més ràpid de lo normal perque llavors entre tren i tot no arribar massa tard a Melk. Però l'arribada a Grein no ha deixat de sorpendrem ni un sols moment. Primer la imatge del poble és molt maca i molt ben situat entre mig de dos muntanyetes i amb el Danubi que el banya. A l'entrada ja he vist aquest camping on hi posava "cafe internet", aquest és un altre punt positiu, i llavors després d'anar veient el poble m'hne arribat a la pensió Martha. A la vista m'ha entrat molt bé, el preu genial, l'habitació encara més... en fi he arribat tant animat que m'he posat a rentar la roba (avui tot el que tenia brut) i ara ja la tinc estesa a la finestra de l'habitació. Amb una mica de sort i amb la calor que fa ja deu estar quasi aixuta.

Ahir i avui són els dos dies de més calor fins ara. Ara mateix acabat de dutxar i aquí assegut ja estic ben suat.

Demà encara no sé on aniré a parar, però és possible que a mig camí agafi un tren i m'arribi fins a Viena. Però això com cada dia ho sabre demà quan pari de pedalar.

Ja ho heu vist, avui un comentari una mica sossu, però clar això perque no m'ha passat cap altre peripecia amb la que pogueu riure.

Apa demà més!!!

FOTOS DEL DANUBI PER ALEMANYA I PRIMER DIA AUSTRIA

2008-06-21T18:47:00.019+02:00

Pels que em vareu demanar alguna foto de la ruta, doncs aquí en teniu unes quantes. Ho he triat a ull però no n'hi ha masses en les que surti jo.

Des de l'aeroport de Barcelona fins avui al lloc on he dinat.

DIA 6 PASSAU - LINZ

2008-06-21T18:19:00.002+02:00

Primer vull comen$ar amb l'anecdota d'ahir al vespre. Quin fart de riure. Encara ara flipo. Estava jo tant tranquil sopant en un carrer de Passau, quan veig passar pel costat a n'en Ralf. Ara direu, qui és en Ralf...? Doncs és el propietari de la casa on vaig dormir fa un mes a Blackpool. És el propietari de la casa on viu la Cristina. En Ralf està fent el Danubi amb cayac. Aquest com que té temps de sobres, s'ha agafat 3 mesos per fer-lo fins al Mar Negre. En fi vaig trucar a la Cristina i vam parlar i riure de la coincidencia.

Avui he acabat el meu pas per Alemaya. En trec una nota bastant positiva i entro a Austria amb ganes de continuar pedalant i de coneixer mòn i a poder ser nova gent. Encara vaig sol i crec que serà així fins al final.

El dia d'avui molt bé. M'estic donant compte que els inicis de dia són complicats. Costa agafar el ritme, durant la primera hora sembla que no hagis de pedalar més i que no puguis arribar enlloc, però a mida que van passant les hores i quan porto uns 20 km a les cames les coses comencen a rutllar millor.

Avui ha sigut un dia totalment diferent, paissatge renovat i amb molt de sol. Per sort a mitja etapa he hagut de canviar de banda de riu i he passat quasi tota l'estona per l'ombra. Tot avui he anat pedalant al costat del riu. Camí bo i asfaltat, i com ja m'havien dit fa uns dies o havia llegit per internet, amb molta més gent.

He anat fent pel costat esquerra del riu des de la sortida de Passau fins uns 30 km. Llavors s'acabava el camí per uns moments i havies de creuar el riu mitjan$ant una barca i continuar uns km per l'altre costat. De fet ja no he tornat a canviar de costat en tot el dia. Allà esperant la barca (2 € i carregada de gent, per fer un total de 300 m) he parlat per primera vegada en tot el que porto de camí, amb gent jove. Una parella de finlandesos més joves que jo. Cagati, aquests porten des del dia 10 de maig pedalant. I la seva intenció és recorrer fins al mes d'agost quasi tot Europa amb bicicleta (Finlandia, Suecia, Dinamarca, Alemanya, Austria, Hungria, Eslovenia, Italia, Fran$a, Belgica, Holanda... per acabar arribant un altre cop a Finlandia) mira, m'han fet enveja i tot. Poder fer tot això... quina passada.

Llavors a l'altre costat de riu els he deixat enrera i he seguit pedalant tot sol fins que m'ha entrat la gana. He parat en un restaurant a uns 36 km abans d'arribar a Linz. Com sempre m'he intentat fer entendre amb anglés però la veritat que ni jo ni la cambrera; una noia jove austriaca ens enteniem massa. He entés que em deia chiken (pollastre) però a l'altre plat no hi ha hagut maneres, ella m'anava dient l'animal que era i jo li anava fent tots els sons possibles d'animal (beeee, muuuu, el porc... etc. fins que he arribat a dir quac quac). En fi que m'ha dit que si que era anec i finalment és el que he demanat per dinar. Quan m'ha portat el dinar, li he contestat dient "gracias" i la noia es gira amb cara de sopresa i em diu: espanyol??? Dic si, doncs mira tu per on que ens hem intentat entendre amb anglés per al final tindre una llarga conversa en castellà. Es diu Maria i possiblement es passi pel blog. Si es asi, un saludo desde Linz!!!!! Ha estat treballant a Tarragona durant 8 mesos... en fi, ara no explicaré tota la conversa perque em pelareu de tant xerrar.

Acabant de dinar com cada dia... impresionant, ple de forces i cap a Linz. La velocitat era bona i amb l'ajuda del vent, he tardat un parell d'hores a arribar i trobar hotel.

Al final han sigut 94 km a una velocitat mitjana de 15,8 km/h. Sense parar ni un moment el gps. Això vol dir que havent estat una més d'una hora parat, he fet una bona mitja.

Ah, el genoll el tinc molt millor. Els brassos em sembla que ja són negres en comptes de vermells i ja per acabar, demà crec que faré molt pocs km. Vull arribar a Mathausen (aquí al costat uns 30 km) i visitar el camp de concentració. Si acabo aviat potser tiraré una mica més, si no ja em quedaré a dormir allà. Per si ús interessa, és molt probable que el dimarts ja dormi a Viena.

Apala seguiré demà si la sort de trobar internet m'ho permet. Avui en tinc a l'hotel.

RESUM DE LA RUTA PER ALEMANYA

2008-06-20T19:20:00.002+02:00

Si avui acabo amb Alemanya, si no hi ha contratemps demà a primera hora entraré a Austria. A veure que em depara aquest pais. Vull visitar Mathausen (camp de concentració) i suposo que un dia per Viena. Ja ús ho aniré explicant.

Resum total.

Donauechingen - Passau ------------------------------ 595,5 km

Km totals amb bici ------------------------------------ 398 km (una mitjana de 79,6 km al dia) em sembla que a cada etapa he posat els km que he fet.

Km totals en tren -------------------------------------- 197,5 km (m'han ajudat a arribar abans a la frontera).

Em sembla que amb això i l'explicació de cada una de les jornades n'hi ha prou.

Només afegir que tot i no trobar massa informació d'aquesta part de la ruta, trobo que ha estat molt encertat haver-la fet. He pogut veure el Danubi estret i amb poc cabdal (caudal??), passar per mig d'alguna montanya i no pas veure'l com el veure ara des d'aquí a Passau on ja hi ha vaixells de carrega (especials per anar pel riu) i el riu ja té una certa amplada.

Si tot va bé i trobo internet (és lo més difícil de cada dia) seguiré informant. De moment és la única manera que tinc de parlar amb gent i entendrem minimament bé.

Apala fins demà!

DIA 5 REGENSBURG - DEGGENDORF

2008-06-20T18:50:00.003+02:00

Bueno bueno, un altre dia que ha acabat prou bé i molt millor de com ha comen$at. Al mati cap a quarts de 10 com cada dia em posava a pedalar. Per aqui a Torroella cada cop que feia alguna sortida llarga amb bici acabava amb una mica de mal al genoll esquerra, pero bueno com que despres tenia dies per reposar la cosa no anava a mes.

Fins ara el genoll s'havia comportat bé, però ahir al vespre entre que tenia unes miques d'agulletes a les cuixes (res de l'altre mòn) i que el genoll em comen$ava a fer la punyeta ja no tenia prou clar com aniria avui. Quan he comen$at a pedalar, bé sigui perque encara estava fred o perque als matins aviat costa més, el genoll em feia for$a mal (però no insoportable, eh!!!!!) no sabia si arribaria al final que m'havia previst, pedalant.

La proposta era arriscada, m'esperaven més de 80 km fins al final que m'havia proposat, però la qüestió era intentar-ho. La primera hora tot i no anar del tot bé l'he tancada amb uns 16 km a les cames, i les següents doncs anava seguint amb el mateix ritme, però sense la molestia del genoll. Tot ha anat tant bé perque el vent em venia d'esquenes i vulguis que no, això sempre ajuda a pedalar amb més ganes. Ojala cada dia fos així.

He anat seguint el camí i cada cop que en el mapa veia la possiblitat d'un trajecte marcat i més curt, doncs j0 l'agafava. Molt bé, però ha arribat un punt en un canvi de camí que m'he trobat una colla d'alemanys d'edat avan$ada (queda bé dir-ho així, no?) que m'han preguntat quants km els hi quedaven fins a Regensburg. Els hi he dit que uns 45 i després d'entendrens a dures penes jo no he mirat la meva guia i he seguit el que em marcava el següent senyal que hi havia davant meu a la carretera. Total que he hagut de fer un tros més de camí del que em tocava per culpa de la distrecció. Els del poble on he passat sense necessitat deuen haver fet penjar cartells per tenir més turistes (això passava for$a sovint en el Camino de Santiago).

Eren cap a la 1 i m'ha entrat la gana. He parat en el següent poble i he menjat. Aquella dona m'ha fotut un platàs ple de carn i patates per flipar... Total que si me l'hagués menjat tot ara ja seria a Viena en comptes de Passau.

Acabant de dinar amb ganes de pedalar i d'arribar a Deggendorf he agafat un bon ritme i m'he plantat en un parell d'hores a l'estació de tren d'aquest poble. Un altre cop a correcuita perque el tren estava apunt d'arribar. Ara ja no soc tant tonto, en comptes de pujar la bici per les escales tot sol, li dic al primer que em trobo a prop meu que m'ajudi a pujarla. No sé si faig més for$a jo o ells, però la qüestió és que no pateixo tant per fer tot això.

Trasbord a no sé quin poble i cap a Passau. En total he fet 87,5 km amb bici i 62 km en tren (ho tinc tot aquí controlat i apuntat en un paper).

Avui ja he acabat la primera guia. Recordeu que en tinc tres. Una mateixa dividida en tres volums. Fins ara he fet la part més dura de la ruta i suposo que a partir d'ara tot serà com el dia d'avui, planer i sense masses entrabancs.

Al arribar he fet un vol pel poble, he buscat hotel perque l'alberg és a les afores, no l'he sabut trobar i a més no tenia més ganes de voltar. Un cop dutxat, roba neta (penjada per tots els ganxos que trobo a l'habitació perque s'aixugui), he anat a buscar una farmacia a comprar: Aftersun (el Sol comen$a a deixar marca en els meus brassos) crema solar protecció 20 i quan li he ensenyat el genoll a la Sra. m'ha donat pomada voltaren (això en tres dies arreglat; jajajaja).

Jordi la tenda si tot segueix així, tornarà intacte.

DIA 4 DONAUWORTH - INGOLSTADT

2008-06-19T19:38:00.004+02:00

Avui si que he acabat ben mort.

He sortit de Donauworth a la mateixa hora de sempre cap a 2/4 de 10. Estava prou be i he anat a una velocitat mitjana for$a alta. Al final del dia uns 15.5 km hora. Tenint en compte lo carregat que vaig esta de conya. Lo pitjor pero ha sigut els primers 30 km d'un total de 70. El cami nomes feia pujades i baixades. Amb un no res pujaves uns 80 m i al cap d'una estona els tornaves a baixar. Baixar esta de conya perque et deixes portar i com ja vaig dir l'altre dia agafes velocitats for$a altes, pero les pujades... la mare que em va... mira que costa de pujarles eh! En fi que anar fent he pedalat un parell d'hores abans no he trobat el cami planer.

El cami estones al costat de la carretera i d'altres per camins de terra. Ja no se si preferixo anar pel costat de la carretera, per una mena de borera asfaltada o per camins. Encara que sembli mentida pels camins no notes ni un vot, en canvi per les zones asfaltades notes cada cop que l'asfalt fa una mica de clot... Els camins aqui son totalment planers perque no hi passa ni un cotxe ni apenes cap tractor.

En fi que he anat fent cami cap a Ingolstadt on he decidit a mig cami que pararia a dinar. He dinat en un restaurant grec, i mentres he anat mirant la guia a veure on podria arribar a la tarda. Com que per on havia de passar aquesta tarda no hi havia cap estacio de tren, he decidit parar de pedalar, anar a buscar l'estacio i comprar un bitllet cap a Regensburg (si no vaig equivocat es una ciutat important; diguem-li capital de provincia). Abans d'anar a buscar el tren, he fet un vol pel poble. La zona vella prohibida al transit i amb un futiment de bicis a tot arreu.

He arribat a l'estacio. He entrat a dins que em venguessin el tiquet i no haver-ho de fer per maquina com ahir. Una noia molt amable (quina noia....) m'ha tret el bitllet meu i el de la bici i m'ha dit que havia d'anar a la via 5. Cagati. Tampoc hi havia ascensor. Al final he baixat les escales; baixar-les es mes facil que pujarles, i quan he anat per pujarles, he vist que al costat de les escales hi havia una estreta cinta transportadora on hi he mig enfilat la bici. Apretant els frenos que no es mogues, jo anava pujant les escales i la bici anava pujant al meu costat.

En fi per pujar al tren el mateix de sempre, a trobar algu que m'ajudes a pujar la bici. En aixo si que estan millor equipats els trens de Catalunya (els de minusvalids) que no pas els d'Alemanya amb un futiment de bicis dins.

Al arribar a Regensburg... bueno. He vist que hi havia escales mecaniques per pujar a dalt i sortir a fora de l'estacio. La veritat es que m'he vist salvat perque no hauria de demanar ajuda per pujar escales ni res. He anat cap a les escales mecaniques, totes plenes de gent, poso la bici de cares i encara no se com, se m'aixeca de darrera (ben igual que un caball desbocat) i fot un cap girell. No se com jo no he caigut. En fi imagineu-vos l'imatge. La bici per terra anar pujant escales, tot el que duia a la bossa de davant que porto penjada al manillar per terra (galetes, barretes energetiques, camara de fotos, gps, eines... en fi un llarg etc.) Quin panorama. Per sort l'hi he demanat al noi que anava davant meu "Can You help me?" i si, ell s'ha mig encuidat de la bici i jo de no perdre res. Ah, el casc venia uns 7 o 8 escalons darrera meu. Per sort a dalt les escales he pogut aparcar la bici i recollir tot lo que tenia per terra.

A dalt he trobat un ascensor per baixar un altre cop cap a baix a la via 1 i cap al carrer.

Aqui tambe he fet una bona quilometrada per trobar l'alberg, total que quan hi he arribat estava ple i he buscat un hotel en el centre. Esta de conya.

I bueno, aixo es tot per avui. Es molt possible que dema arribi a Passau. No pedalant perque esta a uns 151 km, pero fare uns quants amb bici i la resta amb tren (si trobo estacio).

Intento contestar a cada un en el lloc on vau deixar el comentari.

DIA 3 EHINGEN - LAUINGEN

2008-06-19T19:25:00.002+02:00

Els accents d'aquest teclat no van i les c trancades com heu anat comprovant a Alemanya no saben que son. Per altra banda si poso alguna z en comptes d'una y es perque en el teclat estan girades. Aclarat tot aixo anirem per feina.

Bueno, vaig un dia tard, perque ahir no va haver-hi maneres de trobar internet.

El d'ahir va ser un dia bastant xulo i de molt bon pedalar. Tot i que al comen$ament les coses es van tor$ar. A l'hora de posar les alforges a la bici, no se que va passar que n'hi havia una que no tenia maneres de posar-la. No se si es van moure els cargols o que pero quan la tenia posada la tocaba amb el peu al pedalar. En fi uns 10 minuts mes tard el problema va estar solucionat. Pero clar, jo que anava equipat d'hivern, no m'havia donat compte que ja comen$ava a fer mes bon temps i quan encara no havia fet ni 1 km; per cert amb una pujada de collons, vaig haver de parar a treurem la samarreta de maniga llarga perque ja estava esbufegant.

Passats aquests primers moments, tot va anar molt millor. Etapa totalment planera i amb molts de pobles pels que anar passant.

Vaig aturar-me a dinar igual que cada dia, quan ja portava mes de 50 km a les cames. I llavors ja la recta final fins a arribar a Lauingen on vaig parar de pedalar. En total 86.4 km que es van fer molt be.

Com que veig que de dies no en tinc prous ni de conya, vaig agafar el tren; no sense problemes. Mare meva quin fart de riure. Arribar a l'estacio amb l'ajuda d'un bon home que amb la seva bici i jo tot darrera seguint-lo m'hi va fer arribar. Quan ja soc a l'estacio resulta que els bitllets els venien a traves d'una maquina i si ja aqui a Catalunya no soc gaire amic de les maquines, imaginat tu per Alemanya... ni flowers. En fi li pregunto a un Sr. com ho he de fer per treure un bitllet cap a Donauworth. La veritat es que jo vaig pagar i ell em va fer tots els passos. Quan se n'adona, nomes ha comprat el bitllet per mi i no per la bici (bitllet a part) i em diu que espavilem que el tren esta apunt d'arribar. Total tornem-hi, em treu el bitllet i el tren parat a l'altre costat d'estacio. El maquinista que ens veu i ens diu que encara hi som a temps, pero joder..... Baixa les escales amb la bici carregada, i despres torneles a pujar. Total un maremagnum que te cagues. El Sr. agafa la bici per darrera, jo per davant i vinga a baixar i a pujar escales com dos bojos i la bici. Total que vaig tindre temps i vaig poder pujar al tren.

En arribar a Donauworth, per cert un poble molt xulo, ja l'havia triat expressament perque a la guia ho semblava. Vaig anar a l'oficina de turisme. Alla em va buscar lloc en un hotel, pero res de res, tot complet. Al final m'en va trobar a l'alberg on erem jo, suposo que algun altre ciclista i 98 mainades amb els seus monitaros, mare meva quin follon. Pero no em puc queixar, habitacio per mi tot sol.

En fi vaig acabar el dia anant a sopar a un restaurant italia; em sembla que n'hi ha mes que d'alemanys i cap a dormir que estava reventat.

Dia 2 SIGMARINGEN - EINGHEN

2008-06-17T19:04:00.002+02:00

Bones, ja torno a ser per aquí. Avui he arribat fins a Einghen. Han sigut un total de 72,6 km a la mateixa velocitat que ahir tot i que no hi havia tants de desnivells i que els camins per on passava eren de molt més bon fer que ahir.

En un principi la meva intenció era arribar fins a Ulm. Diria jo que deu ser la capital de la provincia. Está a uns 33 km d'aquest poble, però entre que ja estava for$a cansat, a mi les ciutats no em van i que el poble aquest m'ha agradat, doncs ja no he seguit endavant i demà ja passaré per Ulm i seguiré endavant.

El dia ha comen$at molt ennuvolat i la veritat és que he tingut por de pluja. Tot i així he anat pedalant per una zona molt xula al costat del riu i per mig de boscos. Més o menys com la segona part d'ahir. Quan he arribat a dalt d'una pujada he aprofitat per treurem la samarreta de maniga llarga. He aparcat la bici i al posar el peu a terra i sense donar-men compte es veu que he trepitjat merda. Ai qui em va parir!!!! Bueno això no és tant greu, si després no hagués ficat la bossa que porto a l'esquena al cim d'on havia posat el peu. En fi, ha sigut molt poca cosa i ho he netejat amb un parell de clinex. En el teatre, perque les coses vagin bé diuen: Molta merda; doncs jo he pensat en aixó; m'espera un bon dia.

També avui m'he adonat de lo dolent que és baixar de la bici en una pujada. La veritat ha sigut la pujada més pronunciada de lo que porto pedalant. El senyal de perill posava 16%. Pujada d'uns 200 m en la que no m'he volgut fer el valent i a mitjà pujada he baixat de la bici. CAGADA!!!!!!! No sabia fins aquell moment el que era arrossegar la bici en una pujada super pronunciada i amb tot el pes de les alforges al darrera. Mare meva...

Més tard mala sort; he arribat a un poble i quan vaig per travessar un pont per creuar el Danubi, em trobo que està en obres i que no es pot passar. Jo, que de les dues opcions que et donava el camí en aquell moment he triat el més curt, em trobo amb això. En fi que he reculat a buscar una carretera per travessar el riu i més tard arribar al mateix punt. En total 20 minuts, una mica de perill en una carretera sense arzen, per arribar fins a l'altre banda de riu.

La veritat és que en aquells moments i amb més de 50 km a les cames ja comen$ava a estar cansat. Així que arribats a un poble (no em feu dir el nom) he aprofitat per dinar. La veritat és que no sé ni que m'ha dit la senyora que hi havia per dinar, però li he dit que si, que endavant. Al final un tall de carn, patates i amanida. M'ha entrat de conya. A ben dinat una volta pel poble (molt maco) i llavors cap aquí on soc ara.

És probable que demà per adelantar kms al camí, agafi un tren. Tinc intenció de fer uns 60 o 70 km tot i que després ja veure si seran més o menys. I quan hagi fet tot aquest tros, m'agradaria arribar fins a un poble que he vist a la guia i que pinta bé.

Torno a dormir en un hotel. Aquí no hi ha ni càmping ni alberg i això d'hotel, mentres tingui calers ja m'agrada. L'habitació està bé i ja he rentat roba al lababo. Amb el secador l'he assecada una mica i a veure si demà al matí tinc sort i està aixuta. Ara fa un moment acabo de veure el sol per primera vegada tot i que torna a estar núvol. A veure si demà tinc sort i puc pedalar sota el Sol, això si, sense massa calor.

Del que si estic content és d'haver posat roba d'àbrigar a les alforges.

Vinga demà si torno a trobar internet aprofitaré per fer una altre explicació del dia.

Dia 1 DONAUECHINGEN - SIGMARINGEN

2008-06-16T19:44:00.003+02:00

Avui ja he comen$at a pedalar. I per comen$ar quasi res, 98 km.

Primer de tot he agafat forces a l'hotel amb el buffet lliure. Vaja, que m'he posat les botes. De fet és el que s'ha de fer si t'espera una pedalada com la d'avui, demà...

El dia s'ha aixecat bastant trist. Porto un parell de dies fora de Catalunya i ja estic dubtant si aquí existeix el Sol. Tot el dia núvol i amb algun plogim que no impedeix que es pugui pedalar sense apenes mollarte. I per rematar-ho, la primera vegada que passo un pont per creuar el riu, hi deixo l'alforja; jajaja. No és que no la portés ben lligada, però havia de passar per una balla d'aquelles que posen perque no passin cotxes i com que he calculat la mida de la bici i no la de les alforges, he enganxat el pal de fusta i m'ha saltat un ganxo. He tret les eines i vinga, primera reparació. Unica averia fins ara.

Es pot dividir l'etapa d'avui en dues parts. Una primera bastant planera i amb el riu que tot just acaba de neixer al teu costat i la segona amb el riu aixemplant-se mica en mica i pedalant per mig de boscos amb el terreny sinuós. Pujades i baixades repertint-se a parts iguals, però que van deixant marca a les cames, cansades de traginar tantes hores les alforges.

Les baixades de conya perque la bicicleta sense que faci falta que pedali es va embalant tota sola, a velocitats fins els 45 km/h. Però les pujades, tot i no ser massa fortes no hi ha qui faci anar la bici. Total que hi ha moments que a 5 km/h i anar fent.

Han sigut 7 hores de bicicleta amb parades per fer fotos, per menjar... i al final ha sortit una mitja d'uns 13 o 14 km/h amb parades incloides.

De gent no s'en veu gaire. Els que m'he anat trobant avui han sigut grups o parelles de jubilats que deuen aprofitar per fer la ruta sense cap mena de pressa. El fet de no trobar gent no m'amoina gaire perque per més gent que trobi, aquí no hi ha ningú que entengui ni una mica l'espanyol. Jo vaig fent la meva i de tant en tant m'atraveixo amb alguna cosa d'anglés i la veritat és que no m'està anant del tot malament. Suposo que de gent n'aniré trobant a mida que vagi baixant el riu. Més cap a Austria on la ruta és molt més coneguda segur que em trobo amb algun català o espanyol.

Una cosa si que he de dir, per alguns amb qui havia compartit el dubte. Els pedals autòmatics van molt bé. Fas for$a per pedalar quan fas baixar el peu i també al fer-lo pujar. Encara no m'han fet caure tot i que he estat molt apunt en un moment de dubte quan he parat a preguntar-li per on seguia el camí a un pastor aleman que crec que si no m'aguanta em foto de cap girells. Ah, el pastor aleman no és un gos, eh!!!!

El camí està ben senzalitzat, però com que hi ha senyals de diferents rutes, i la del Danubi també en doble sentit de pujada i baixada, hi ha algun moment en el que et pots equivocar i tornar enrera o agafar un altre camí. Avui m'ha passat un parell de vegades. Res, no he fet ni mig km que ja tornava estar en el sentit correcte. Ah, per algu que m'ha preguntat més d'una vegada que a on comen$a el camí de Santiago, dir-li que aquí ja pots trobar la petxina representativa del camí. El que passa és que jo ara mateix l'estic fent en sentit contrari.

He anat comprovant el meu estat de forma a mida que anava passant pobles i finalment he arribat a on m'havia marcat ahir al vespre. Sigmaringen és un poble una mica més gran que els que he anat veient tot el dia i amb un casc antic bastant maco. També té un castell molt xulo. Després de dutxar-me he fet un vol i m'ha agradat.

També dir que en aquest poble hi ha alberg, però com que no l'he sabut trobar, he preferit buscar-me un hostal i aixì dormir amb més tranquilitat. Em cobren 30 € per la nit i l'esmorzar. No sé que faré els propers dies, però ara per ara crec que és bastant difícil que faci servir la tenda de campanya que em va deixar en Jordi.

I per avui és tot, a veure si demà estic ben recuperat, faig una bona pedalada i al vespre trobo internet per penjar un altre escrit.

Ara m'en vaig a veure el partit d'Alemanya contra Austria. Aquí al poble hi ha muntada una pantalla gegant en una pla$a, però crec que aniré cap a l'hostal i veure'l amb més tranquilitat.

Salut i fins la pròxima.

Presa de contacte amb Suissa i Alemanya

2008-06-16T19:21:00.003+02:00

Com ja sabeu, ahir diumenge vaig arribar a Donauchingen. La veritat és que va ser un dia dur. Després d'estar tota la nit sense clucar ull a l'aeroport, vaig agafar l'aviò que em va portar fins a Zurich. En el mateix aeroport vaig muntar la bicicleta i vaig trobar l'estació de trens i vaig agafar-ne un cap a Conztanz; ara he de buscar a internet si el llac Constanza és el que vaig veure ahir en aquest poble. Aquí a Conztanz vaig fer trasbord i vaig agafar-ne un altre que ja em va portar fins a Donauchingen.

Els trens estan molt bé, molt moderns i totalment equipats per portar bicis. Tenen el seu vagò o vagons exclusius per poder-les aparcar.

Un cop a Donauchingen vaig buscar l'hotel que tenia reservat. Després de pujar uns quants escalons per creuar la via del tren i fer una volta pel poble amb la bici vaig arribar a l'hotel. Lo dels escalons... no ho entenc. És un pais ben preparat, però que per creaur la via del tren hagis de pujar escales... per flipar. Encara avui tinc agulletes als bra$os de pujar la bici amb les alforges ja penjades a darrera.

A la tarda vaig anar a fer un volt a una fira medieval que hi havia en el poble i finalment sense esperar que arribés el vespre vaig entrar a un restaurant a sopar.

Vaig arribar a l'hotel cap a les 9 del vespre i quan ja estava apunt per veure els partits de l'Eurocopa, em vaig quedar ben adormit en el llit. Em vaig despertar cap al final del partit i encara vaig poder veure com Turquia eliminava als txecs.

També al vespre amb un sms que em va enviar en Carles vaig poder assaborir des d'uns km lluny la gran victòria del Girona i l'ascens a 2°A.

Doncs res, això va ser el que vaig fer ahir per aquestes terres.

El Danubi amb bicicleta

2008-03-01T16:18:00.002+01:00

Ja fa temps que vaig pensant en el viatge d'aquest estiu. Des que vaig testar lo de fer el camí de Santiago i fugir de viatges més convencionals, tinc ganes de fer coses noves i descobrir noves experiencies. L'any passat va ser Nicaragua, participant en un camp de Solidaritat i ara de cares a aquest mes de juny el que m'agradaria és fer la ruta del Danubi amb bicicleta.

També dir que m'agradaria fer la ruta amb la meva propia bicicleta i no haver de llogar bicis allà. Sé que hi ha moltes facilitats per llogar bicicletes durant la ruta i que t'ofereixen agafar la bici en una ciutat i acabar deixant-la a un altre ciutat o poble. També hi ha agencies de viatge que et reserven l'hotel des d'aquí a casa nostre i dins d'aquet mateix pack turístic t'ofereixen portar-te les maletes o equipatge des de cada hotel en el que estàs allotjat. Però aquesta no és la meva intenció. Mai he viatjat amb la meva bici i m'agradaria molt poder-ho fer.

La veritat és que no m'està sent gens fàcil trobar informació sobre la ruta, ni a internet ni guies on poder informarme. Fins ara, tota la informació que vaig trobant és amb contagotes i buscant a mil llocs. Si que vaig comprar una guia en anglés que vaig trobar a la llibreria Altair de Barcelona. De fet són dues guies la nº2 compren el tram des de Passau fins a Viena i la nº3 des de Viena fins a Budapest.

Encara no sé on vull començar el meu camí. En un principi havia pensat en desplaçar-me amb aviò fins a Zurich i des d'allà anar fins la zona on neix el Danubi; Donaueschingen i anar baixant fins a Viena i amb possiblitats d'arribar a Budapest. Ara ja una mica més informat sobre la ruta estic plantejant-me començar el meu tram a Passau i acabar-lo a Budapest. Aquest tram; sobretot de Passau fins a Viena sembla ser que és el més concorregut de tots.

Aquest viatge no me l'agafo igual com en el seu moment el camí de Santiago. El camí de Santiago és totalment diferent a això. Allà el primer objectiu era arribar a Santiago caminant. En canvi en aquesta nova ruta pel Danubi, no descarto fer algun tram de ruta amb tren en cas de que vagi malmanet de temps o que vulgui dedicar una mica més de temps a alguna de les ciutats per les que passa el Danubi.

Ja ho veieu, de moment si el que busqueu és informació sobre la ruta del Danubi amb bicicleta, aquest blog no ús haurà servit de gaire res, però si passeu per aquí i teniu alguna dada important que em pugui servir per anar cap allà amb una mica més d'infromació que la que tinc ara mateix, doncs ús estaré molt agrait.

Jo intentaré anar penjant informació a mida que en vagi trobant.

Ja s'acaba

2007-08-26T02:45:00.000+02:00

Ja quasi he arribat a la fi de la meva estada a Nicaragua. Sé que fa molt que no dono noticies per aquí i aprofito aquestes últimes hores per fer un petit resum.

Hem estat en tres comunitats, el Collolar, on hem estat set nits en casa d'una familia. Ens van acollir per parelles. Vaig estar amb l'Anna a la casa de l'Anastacio Herrera "Tatxo". Hi vam estar molt bé tot i que les condicions no són les habituals en el nostre món. Allà no teniem aigua més que unes hores cada dos o tres dies, de llum tampoc n'hi havia i el meu frontal era la llum de la casa durant aquells dies. A el Collolar, vam fer forces activitats, vam recorrer alguns cafetals i fins i tot una festa de despedida. Tot plegat va estar molt bé i ens vam encarinyar força de la gent de la comunitat, sobretot dels de la familia.

Després va arribar el nostre pas per Aguas Amarillas. No va estar malament tot i que només hi vam ser dues nits. Les vam passar tots vuit junts a la mateixa casa. Vam dormir a terra amb esterilles i els sacs. Els dos dies que hi vam ser van ser força entretinguts. El primer una excursió per cafetals i amb dinar a la casa del vicepresident de la cooperativa de la comunitat. Tot això acompanyats per dues de les noies del grup de joves de la comunitat. El dia següent va ser de convivencia amb el grup de joves. Al matí excurció fins al riu i partit de fútbol (patétic) amb els nois i noies de la comunitat i a la tarda dinamiques de grup a la cooperativa. Més tard vam marxar cap al municipi de La Dalia. Celebraven les festes del poble i allà hi vam passar la nit en un hotel. Cal destacar que tampoc hi havia aigua.

I finalment vam anar a dues comunitats més. Dos nits a El Roblar i una nit més a La Corona. Això es tractava de turisme ecorural, però la veritat és que les condicions en les que vam estar van ser bastant patètiques. No per la meva part que considero que vaig tindre força sort, si no per l'Oriol, l'Esther i la Laia que a més de pagar per estar a aquestes comunitats van haver de soportar una rata que s'els hi va acabar passejant fins i tot per la cara. Això l'última nit a la Corona. Ja ús en faré cinc céntims quan arribi.

Aquesta ha estat l'estada a les comunitats. Pel que fa al turisme... hi ha una mica de tot. El nostre punt de trobada era l'hotel Soza de Matagalpa on vam passar les tres primeres nits del viatge i hi hem anat fent nits entre mig de una comunitat i altre. En un principi i com ús havia explicat altres vegades, l'hotel ens va semblar una mica patètic, però amb el pas dels dies ens va semblar el millor hotel en el que haviem estat mai. Ho torno a repetir, no sabeu el que és tindre un lababo i una dutxa a la teva disposició.

També vam fer un cap de setmana de vacances per la ciutat de Lleó i la costa de l'Oceà Passífic. La veritat és que la ciutat de Lleò no em va agradar massa, però per lo contrari teniem un bon alberg, en canvi a la costa, tot i tenir un hotel bastant cutre (per alguns de vosaltres molt) vam estar-ho força bé. Més que res perque vam menjar com bojos. Em sembla que mai de la vida havia menjat tantes gambes com aquell cap de setmana.

I finalment els altres tres dies que hem passat fora de Matagalpa, han sigut els últims tres. A destacar que l'hotel en el que estem està molt bé (sempre parlant del nivell Nica). Els últims dos dies a la ciutat de Masaya han sigut molt productius i molt distrets. Ens ho hem passat genial. Visites a volcans i entre mig una visita també a la ciutat de Granada. De veritat que impresionant. No tinc paraules per descriure aquests dos dies. No he pogut ser a la plaça de la Vila per St. Genís, però crec que mai més tindré l'oportunitat de banyar-me en un llac en el crater d'un volcà i tampoc poder veure un volcà actiu treinet fum i amb els dos forats del crater vermells del magma del seu interior. Ja ús ho explicaré.

I bé això és tot. Quan sigui a casa compelmentaré aquests comentaris amb fotos.

Un altre cop a Matagalpa

2007-08-14T03:25:00.000+02:00

Hola a tots!!!

Ja torno a ser aquí!

Després d'aquest cap de setmana torno a ser a Matagalpa apunt per tornar a anar a una altre comunitat. Aquest cop serà a Aguas Amarillas i com podeu comprobar, el nom per si sol ja promet emocions fortes.

El cap de setmana ha estat prou bé. Primer va ser l'alberg de León, després visita a la ciutat. De fet no hi ha gaire res per visitar, una catedral, un parell d'esglesies més i els més interessats van anar al museu d'en Ruben Dario. Jo amb en Jordi i en Pep vam preferir quedar-nos al restaurant on haviem dinat, fer baixar el dinar i xerrar una estona. A la tarda vam anar cap a Las Peñitas. Aquest és un poblet de platja en el Passífic. La veritat és que tot prometia bastant perque la gent deia que era molt maco i quan els hi deiem l'hotel on anaven encara ens deien que millor. Si si, l'hotel es deia BARCA DE ORO però allà teniem una sorpresa reservada. No ens allotjavem en el BARCA DE ORO, si no que en el BARCA DE PAPEL imagineu-vos el contrast. Bastant xungo, però la sort és que teniem dutxa d'aigua tevia, i un llit per dormir. No entraré amb més detalls perque és millor deixar-los estar.

Allà en aquest poble vam tindre el primer dia que no vam veure el Sol. Just el dia de platja i sense Sol i amb pluja. De totes maneres vam anar a passejar per la platja almenys un parell de km i al final ens vam quedar a dinar la Laia, en Jordi, en Pep i jo en un restaurant que vam trobar, mentre a fora estava caient un aiguat.

A la tarda després de tornar a caminar i remullar-nos de dalt a baix amb l'aigua salada de l'Oceà, vam tornar fins al nostre particular barca de paper. Vam estar estirats força estona, i vam anar a sopar amb tots els demés.

Ja ho veieu els dies passen i sense fer gaire res. Això és bo. Ja és maco fer una mica el vago.

Inès, Dolors, Joana, Jordi i Sandra, Glòria gràcies per contestar els mails. Jo ja veieu vaig conectant-me quan puc i ja ús vaig llegint tot i que no contesto a tot el que envieu.

Damià em preguntaves en un mail que si parlaven castellà. Si, no tenim cap problema per entendren's amb la gent. Això tot ho fa més fàcil. Per cert, estem acabant el Relec, el Mosquiguard... i no hi ha maneres de parar els mosquits. El Dèu qui els va parir!!!

Després d'una setmana a Collolar

2007-08-10T18:46:00.000+02:00

Hola a tots!

Acabo d'arribar a Matagalpa. Aquests últims 7 dies hem estat a Collolar. Una comunitat en mig de la muntanya o selva (digueu-li com vulgueu) en mig d'un paissatge magnífic i realment marevellós.

A la meva manera de veure aquesta gent no viu tant malament com jo pensava. Diguem que és com si tornessim 70 anys enrera en el nostre país. Ells viuen a la seva manera. El seu mitjà de transport normalment són les cames, tot i que alguns tenen caballs i d'altres més afortunats tenen rancheras o picaps.

Avui d'aquí a unes hores quan ja sigui vespre a Catalunya jo agafaré un bus (ja veureu les fotos) i anirem cap a León que és una de les ciutats més importants del país. En tenim ganes, perque després de viure un quants dies allunyats de la civilització més "normal" ara ja tenim ganes de fer una mica de turisime i anar-nos a banyar a alguna de les platges del Pacífic.

De gana no en passem gens. Tot i que s'ha de reconeixer que cada dia mengem el mateix. Frijoles i arroz. Ja en començo a estar fart. A veure si aquests dies fem una mica de desintoxicació i mengem alguna altre cosa. Ni que sigui una poma!! jajaja.

De bitxus... molts. Sobretot mosquits i escarbats, i aranyes que a alguns de vosaltres ús farien por. A mi de moment no m'espanten tot i que tinc forces picades. Tot i que vaig sempre amb pantalons llargs tinc les cames amb forces picades.

Tots estem molt bé. La Laia i la Zaida han estat a una casa una mica més pijeta, es veu qeu tenien lababo i tot. Tots els altres hem hagut de cagar o pixar en letrinas. Potser ús sonarà a comentari molt bruto. Si, ja sé que sou una mica més fins que jo, però poder seure per cagar és lo millor que hi ha. I no sentir cap pudor encara més. Suposo que a partir d'avui tornarem a saber el que és això.

Vam anar a les cases per parelles. Ho haviem sortejat previament. Jo amb l'Anna, a casa d'un sr. viudo i després separat d'una segona dona. Viviem a la "casa" nosaltres dos amb en Tatxo que era l'amo, la seva nevoda que treballa per ell. És la mastressa de casa i només té 22 anys. Ella té dos filles una de 5 mesos i una altre de 7 anys que també vivien amb nosaltres. Hi havia també en Yader un noi de 17 anys i la seva germana la nena més maca de Nicaragua, la Helen Carolina que tot i tindre només 13 anys ja tenia al seu carrec el fill de la seva germana que té encara no 2 anys. A la casa també hi havia les dues nenes d'en Tatxo amb la seva segona dona. Una de 3 i una altre de 6.

En fi aquest rollo potser no feia falta però sé que als de casa els hi agradarà saver-ho.
En Jordi ha estat amb en Pep, i l'Esther amb l'Oriol. Ui ja ús ho explicaré però cada vespre vam anar a la casa on estaven aquests dos últims a cantar. Oh que vé. No paravem de cantar durant un parell d'hores. En aquella casa s'hi reunia una marabunda de gent que flipes. Ja ús ho explicaré quan torni.

De fotos n'he fet moltes, ja les veureu. Bueno, ja ús les ensenyaré a n'els que vulgueu.
Als que heu tornat de Frankfurt espero que ús hagi anat molt bé. Genís ja m'has comentat que si. Als que segui per BCN (Cesc) no passis molta calor i merci pel mail. Als que marxeu de vacances que ús vagi molt bé. I als que seguiu treballant no ús agobieu massa, que ja arribaran les vacances.

Joana i Cristina ha arribat la primera setmana de vacances. Suposo que desconectar de linia ja anirà bé. Espero que quan torni tot vagi bé i AUTOMATIC.

Dolors!!!!! com anem??? Ja has trobat amb qui anar a fer vols els diumenges al vespre?
Damià des de Nica seguim informant i dir-te que en Pep a Miami i el Salvador ja li va anar bé. Es va afartar de llagostes en un hotel de cinc estrelles mentre nosaltres estavem per aquí. Tant patir per ell i es fotia una vida padre.

Apa, que ús vagi molt bé a tots i fins aviat.

Primer contacte amb Nicaragua

2007-08-01T20:07:00.000+02:00

Hola!!!

Que tal? De moment per aquí tot bé. Vam arribar a Matagalpa el dimarts a la tarda després de 2 hores d'avió fins a Paris, quasi 10 hores fins a Miami i 2 hores més per arribar a Managua. Tot això amb aviò tenint en compte que vam estar parats a Paris i Miami una bona estona per tema de tornar a passar controls de seguretat, passaports...

Al final ja a Managua ens esparava un noi de la contrapart (la ONG que ens acull aquí) per portar-nos fins a Matagalpa. Vam tardar més de dues hores per la carretera panamericana, però que la vam deixar per agafar una carretera amb trocets sense asfaltar i més semblan a un camí de carros que no pas a una carretera normal i corrent.

Anavem amb furgoneta. Una furgoneta on anaven el conductor, el noi que ens va vindre a recollir, nosaltres set i tres noies que es van colar amb nosaltres per anar fins a Matagalpa. Dic que nosaltres set perque en Pep sembla ser que va tindre algun problema a Miami i no el van deixar passar per agafar l'aviò que ens havia de portar fins aquí. Ara estem esperant rebre noticies seves per saber on para i amb quin aviò vindrà. La sort és que es va quedar ell i també un parell de nois també de SETEM que van al camp de Somotillo. Aquests són de la zona de Manresa. Vam fer tot el viatge amb aquest grup i la veritat que molt bé.

Tornant al tema la furgoneta... deu ni doret quina furgo. Fotia una pudor a fum. Donava la sensació que estigués foradada de sota o d'algun lloc i que tot el fum que sortia del tubo d'escape entrés cap a dins. De totes maneres vam arribar bé.

Quan vam arribar cap allà a les 8 del vespre ens van portar a sopar aquí a Matagalpa en un restaurant italià. Vam menjar pasta. En aquest lloc ens van presentar una noia anglesa que es veu que ja porta anys aquí a Matagalpa i treballa per aquesta gent de CECOCAFEN que són els que ens acullen aquí. Suposo la tornarem a veure algun dia d'aquests.

Ah, aquí a Nicaragua hi ha 8 hores de diferencia amb Catalunya. Per lo tant ahir dimarts el dia va tindre 32 hores. Estavem reventats perque la nit de dilluns no vam dormir gens. Vam estar a Barcelona al pis d'en Jordi i va vindre en Damià. És un dels nois que va estar a un camp a Mèxic. Vam estar parlant tota la nit fins les 4 que vam agafar el taxi a Colon per anar fins a l'aeroport de Barcelona.

Al matí a l'aviò de Barcelona cap a Paris vaig dormir només cinc minuts perque quan estava agafant el son fort van portar l'esmorzar i em vaig desvetllar. De fet em va anar de conya perque així vaig poder dormir a l'aviò que ens havia de portar fins a Miami. Un Jumbo igual que el que vam agafar per anar fins a la gran final de Glasgow. La llastima és que aquesta vegada anava en segona classe i que l'espai entre seients era molt estret. Si clar... un s'acostuma a volar en primera en un super Jumbo i quan a de tornar a la vida real tot es pitjor; jajaja.

El trajecte era de cap a 10 hores i estic segur que en vaig dormir entre 5 i 6. El que passa és que dormia super malament i m'anava despertant cada mitja hora. Va anar prou bé perque vaig arriba a Managua bastant descansat.

L'aviò que vam agafar a Miami era de la companyia TACA. Molt més ampli i comode que el ditxòs Jumbo. Vaig estar amb dues noies de les de Manresa i vam xerrar tot el camí. Elles arribaven ahir amb nosaltres i tornen cap a casa el dia 31 d'agost. Un mes sencer per Nicaragua.
L'hotel en el que estem és per veure'l. No està malament, però aquí dubto que trovessim un hotel en aquestes condicions. La veritat que bastant xungo. El sostre de les habitacions és de plaques de guix i tot i que a la nostre habitació (estic amb l'Oriol) no ho sentiem, a l'habitació d'en Jordi si que es podia sentir alguna rata com caminava per allà sobre.
Avui al matí estem voltant per la ciutat de Matagalpa. Una mica ciutat sense llei. Es veu segura, no em fa patir gens la seguretat. Carrers amb pujada i voltada de muntanyes verdes pels voltants. Hem voltat una mica hem fet quatre fotos i ens hem apalancat en un parc a seure un rato. Ens estem adaptant a l'horari d'aquí.

Vam anar a dormir a les 10 del vespre (les 6 del matí hora vostre) i ens hem aixecat entre 5 i 6 del matí que ja era ben clar. Suposo que el nostre horari aquí serà aquest. No és gens raro perque el que sembla aquí és que la gent viu molt amb l'hora del Sol.

Ara hem quedat amb en Santiago, que és un home de la contrapart, per anar a dinar a un restaurant d'aquí al costat. Hi hem passat fa una estona i sembla a ser que està prou bé.
El clima aquí, és bastant càlid. Segons sembla, aquí ara és hivern però el temps és bastant calurós. Això si, es pot posar a ploure en qualsevol moment. La sensació al sortir de dins l'aeroport de Managua va ser de entrar a una sauna. Mai m'havia trobat amb un clima tant càlid i húmit a la vegada com ahir a Managua. Aquí a Matagalpa tot i no ser tant intensa l'húmitat, també fa força calor.

Bueno, he aprofitat per fotra aquesta super parrafada perque ara si que no sé quan tornaré a tindre internet. A l'hora de dinar hem de parlar de que fem en els propers dies. Tant pot ser que anem a alguna comunitat com que aprofitem per estar algun dia més per la ciutat. Ja ho veurem.
Esperem que en Pep arribi aquesta tarda i que poguem tornar a ser tots vuit.

Apa, que vagi molt bé per aquí i ja aniré trucant quan pugui.

Albert

PD. Almenys el primer Nicaragüenc amb el que vam parlar sabia que a Barcelona existeix l'Espanyol. El tema el va treure ell. I tot i que era culé, això ja és per estar orgullós.

Torroella Vila Vella

2007-07-09T12:10:00.000+02:00

Penso que aquest blog que porta el nom de Torroellenc, no pot començar d'altra manera que no sigui amb la nostra sardana. La que porta el nom del nostre poble i que el mestre Vicenç Bou va compondre. Crec que no hi ha cap torroellenca o torroellenc a qui no se li posi la pell de gallina al sentir aquesta sardana a la Plaça de la Vila del nostre poble.

Torroella Vila Vella

Prop del Ter i al peu de la muntanya,

vora el mar bell i altiu;

sota un cel rogent de tramuntana:

-Ets espill de l'Empordà!

Tens l'encís de la nostra Costa Brava,

sol ardent, radiant;

tot el goig d'un viure ple d'insomni.

-Jo et tinc dintre del meu cor!

I ets la pubilla de la nostra terra, oidà!

Oh, Torroella, vila vella,

vila del meu cor,

Si sabessis com t'enyora

qui està lluny de tu.

Tes muralles mil·lenàries,

tos carrers estrets,

jo els estimo molt més

que tot el món.

Del Tamariu fins a les Dunes,

camps oberts de fruita i de perfum.

Déu te guard, oh! gaia vila meva,

esclat del cor...

Des de l'alterós i esvelt Montgrí,

albiro les grises Illes Medes

i els camins gemmats de la Resclosa,

dels meus amors... amors.

Presentació

2007-07-09T12:03:00.001+02:00

Tot i que ja tinc un blog, principalment dedicat a la meva afició més gran; l'Espanyol, ara he volgut crear-ne un altre parlant de coses de la vida quotidiana, experiencies, dubtes, que em van sorgint.

Sigueu tots benvinguts en aquest blog.