Cursa de Muntanya de Girona

El dia 1 de novembre em vaig estrenar a una altra cursa. Va ser el primer cop que corria la Cursa de Muntanya de Girona, però no serà l'últim.

Amb en Joan i l'Arantxa vam arribar a la zona de sortida en moment en que donaven la sortida de la cursa de 26 Km. Així que després de viure aquests primers moments de competició, ens vam anar preparant per la nostre cursa, la Express amb un recorregut de 18 quilòmetres (un cop feta vam poder comprobar que en tenia 19) i amb un desnivell positiu de 800m per tant, una cursa bastant dura tenint en compte que fins aquell dia a penes havia fet cap recorregut amb més de 200m de desnivell.

Perfil de la cursa

Ens vam colocar a la part mitja de la sortida, ens vam desitjar sort i a les 10 en punt donaven la sortida de la prova.

Imatge de la sortida

El primer quilòmetre i mig bastant ràpid per pista forestal i amb lleugera baixada cap a Sant Daniel. Després ja començava a sumar-se desnivell positiu per la pista forestal que ens va portar als pimers corriols.

S'ha de dir que aquesta primera part discorria per corriols amb zones humides que feia que tots els petits corriols estiguessin poblats per un color verd marevellós. Aquí va arribar la primera i més forta pujada de la jornada. Tots amb fila india i caminant per un petit corriol fins al primer punt alt de la cursa, el Puig Estela.

Ara tocava un tram de baixada fins a Sant Miquel on vam passar ràpid per tornar a agafar més corriols, aquest cop de baixada i arribar al segon avituallament. Passat aquest, una baixada forta i tècnica on no vaig deixar de córrer en cap moment. I aquí va arribar un ensurt important. Corrent per un corriol, em vaig trobar una branca grossa d'arbre que no vaig veure i hi vaig picar fort amb el cap. Vaig tenir un bon nyanyo durant quatre dies.

Passat aquest tram i anar avançant corredors i corredores em sentia molt bé fiscicament. També es pot dir que la part més dura o amb més desnivell de la prova havia passat, així que a partir d'ara, més que el perfil, el que feia que em sentis bé o no, eren els quilòmetres.

Poc després de picar amb el cap
i a punt d'avançar aquest grup

Em vaig anar sentint bé tota l'estona, fins arribat el darrer avituallament on després d'una lleugera pujada, fàcil per mi, va arribar la baixada fins a la zona de Sant Daniel. Aquesta baixada llarga i més o menys tècnica junt amb els quilòmetres que portava a les cames, se'm va fer molt llarga. No em va anar del tot malament, però no tant bé com els trams de pujada o planers.

Finalment vaig arribar a meta baixant de les dues hores. Només ho vam aconseguir 59 corredors i jo vaig ser l'últim en fer-ho, amb un temps de 1:59:55 h. Molt content i amb un somriure a la cara després d'acabar la meva primera Cursa de Muntanya de Girona. Vaig acabar el 59 d'un total de 414 corredors.

Creuant la l'arribada

Resultats

Cal dir que a l'Arantxa també li va anar molt bé. Després d'estar de baixa a la feina una setmana enrera, es va atrevir i la va fer amb un molt bon temps de 2:22:09 fent la 152 posició i quedant classificada com a 16a dona. Un resultat del que també en pot estar ben orgullosa.

Arribada de l'Arantxa

2ª Cursa d'Orientació de Fires de Girona

Per diverses raons vaig anar abandonant el món de l'orientació. Ara després d'uns anys estic tornant a fer alguna coseta. Rogaines amb l'Arantxa, i a nivell individual intentaré fer alguna cursa que quedi prop de casa.

El passat 25 d'octubre es celebrava la segona cursa popular d'orientació de fires de Girona. No m'ho vaig pensar i m'hi vaig apuntar.

La sortida era fita start. No hi ha horari de sortida, com estava acostumat abans. Aquí es tractava d'arribar a l'hora de la sortida (entre 10 i 11:30) i quan t'arribava el torn sortir.

Em vaig apuntar a la categoria C2. Si ve ja havia fet alguna cursa de la categoria C1, em va fer por apuntar-m'hi perquè la meva orientació no és massa bona i després de tant de temps em feia por que fos un circuit massa difícil per mi.

El mapa no era difícil i combinava zona urbanitzada amb bosc o zona rústica.

Com sempre vaig fer un parell d'errades importants, a la fita 4 i a la fita 6, totes les demés fites hi vaig anar bastant directe.

Al final vaig obtenir el meu millor resultat en una cursa d'orientació. Una quarta posició de 42 participants que farà que de cares a properes curses intenti concentrar-me més i ataqui les fites amb més seguretat i sense tants errors.

Cal dir que al ser una cursa popular també competien en aquesta categoria nens i nenes. No descarto que algun d'ells quedés davant meu. I pel que fa a orientació segur que molts són millors que jo, però gràcies al físic, al ser més gran corro més, vaig quedar per davant d'ells a la classificació.

Amb ganes de tornar-hi, deixo la foto del mapa amb el meu recorregut. No es veu gaire però si aconseguiu ampliar-lo veureu amb una línia verda la ruta que vaig fer.

Afegeix la llegenda

II Rogaine Internacional de Catalunya

Va ser el passat 10 d'octubre quan després de gairebé un any, el calendari ens ha permès participar a una nova Rogaine; prova d'orientació per equips de 2 a 5 membres i de lliure recorregut i en aquest cas de 6 hores.

Aquest cop la prova es celebrava a la Serralada Litoral i el punt de sortida i arribada de la cursa era a la població de Òrrius.

Aquesta vegada no ens havíem de llevar aviat, la cursa es disputava des de les 2 de la tarda fins a les 8 del vespre. Això feia que entre el material obligatori hi hagués el frontal, que seria necessari per l'última hora de la prova.

A Òrrius vam recollir els dorsals i vam menjar uns entrepans abans d'entrar al parc tancat on ens van donar els mapes.

Aquesta vegada, amb l'experiència recent de la última Rogaine que vam fer, ens vam mirar el mapa amb més tranquilitat i vam començar a perfilar el recorregut. Aquest moment tot i no estar en competició és molt important. Una bona elecció de recorregut ens permetrà sumar més punts. Sense anar més lluny, l'any passat a Cap de Creus una mala elecció ens va fer tornar cap a Port de la Selva pel mateix lloc on havíem començat i marcant una fita que ja havíem fet a primera hora.

Vam marcar 10 fites al mapa començant cap a l'Oest, per anar baixant cap al Sud i tenir així tornada possible des del Sud i Est. Aquest cop no hi havia d'haver problema de trobar-nos tancats a la zona on havíem començat.

A les 14:00 puntuals es va donar la sortida des de la plaça de l'esglèsia. La sortida del poble era clara cap a la fita 37 on hi vam arribar amb altres equips que també havien escollit aquesta opció, seguidament vam pujar cap a la 85 on ja tant sols érem dos equips els que hi vam arribar quasi junts. Després de camí a la 86, vam trobar un punt enlairat des d'on hi havia una magnifica vista cap a la zona de Granollers, Montmeló...

Fins aquí vam atacar les fites la mar de bé i així vam seguir cap a la 78, 63 i 96. Aquí l'elecció seguia clara, anar cap a la 53 desfent camí, però passant per un corriol marcat en el mapa, ens vam endur la primera sorpresa de la jornada. El corriol era molt brut i córrer era molt difícil, així que vam començar a perdre una mica de temps. Arribats al final del corriol i ja al Golf de Vallromanes ens vam adonar que el bosc que ens havia de portar a la fita era impenetrable i en comptes de voltar per un altre costat vam decidir canviar i anar a buscar la 87, tot això anant acumulant desnivell. Més tard vam arribar a la 45 i ja finalment i per completar les fites que ens havíem marcat vam fer la 83.

Hi vam arribar quan portàvem prop de 3 hores de cursa i vam aprofitar per parar un moment, menjar una mica (fruits secs, gel...) i beure. Aquí vam marcar en el mapa les fites que ens havien de portar cap a l'arribada de la prova. En vam marcar moltes, però deixant obertes diverses possibilitats en funció de si anàvem bé o malament de temps. Cal recordar que arribar passades les 6 hores des de l'inici de la cursa comporta penalització i fins i tot desqualificació si s'arriba després de les 6:30 h.

El desnivell i els quilòmetres es començaven a notar a les cames i teníem clar que a partir d'aquell moment no aniríem tant bé com a la primera part.

Vam trobar bastant bé la fita 56, però després d'aquesta fita vaig fer una errada important. La decisió era anar cap a la fita 66, però vam agafar el camí més llarg per arribar-hi. En veure-ho vam intentar atacar la 67 que ens venia de camí, això si, més per intuïció que no pas per exactitud. Després de perdre un temps considerable intentant trobar la 67 vam decidir deixar-la estar i anar cap a la 66, tot això ens va portar a acumular una bona pèrdua de temps.

Després cap a la 34, 71, aquesta última deixant-nos 5 minuts i finalment vam fer molt bon final de cursa cap a la 70 i la 64 per arribar a meta 14 minuts abans de les 6 hores amb el frontal il·luminant el camí per on passàvem.

Aquí sota deixo el mapa amb el recorregut que vam fer i també el temps amb el resultat. Vam quedar 8ens de 21 equips mixtes a la modalitat de 6 hores. Un bon resultat després de 1 any sense fer orientació.

El nostre pas pels controls

El nostre recorregut marcat amb verd