Va ser el cap de setmana del 31 de gener i 1 de febrer. Un gran cap de setmana, només enterbolit per un mal de panxa terrible el diumenge a la tarda després de la cursa.
Vaig anar a Granollers el dissabte amb en David, un amic de la feina que també participava a la cursa. Un cop allà vam anar a buscar el dorsal a la fira del corredor i després a esperar a l'Arantxa que arribava amb tren des de Madrid.
 |
| Dissabte després de recollir el dorsal |
Quan ja vam ser tots tres, vam tornar a la fira perquè l'Arantxa hi pogués fer un vol i després vam anar a dinar. El dinar en un restaurant de Granollers va ser molt bo, però la companyia va fer que ens sentíssim més a gust i el poguessim gaudir millor.
A mitja tarda en David va tornar cap a Torroella i nosaltres ens vam quedar a Montmeló on havíem reservat una habitació en un hotel per no haver d'estar tot el cap de setmana anant i tornant de Granollers.
El diumenge al matí em vaig despertar amb una mica de mal de panxa, però a l'hora de la cursa estava perfecte. Ens vam trobar en el pavelló amb en David i en Marc i ens vam dirigir cap a la sortida on ja hi havia molts de corredors a punt per quan es donés el tret de sortida.
 |
| Amb l'Arantxa |
 |
| Albert, Arantxa, David i Marc |
A les 10:55 en punt vam sortir. Marxaria content de Granollers si aconseguis acabar la cursa amb un temps entre 1:42 i 1:38 h. Així que com que no sabia com em trobava físicament vaig intentar mantenir un ritme de 4:45 min/km, sempre que no hagués de forçar la màquina per aconseguir-ho.
Els primers quilòmetres vaig haver-me de controlar per no anar més ràpid del compte i pagar-ho a la segona part de la cursa. Així que amb aquest ritme vaig anar sumant quilòmetres sense massa problema.
Arribats a la Garriga i amb 10 km a les cames, em sentia bé, sense dolors i amb ànims per intentar augmentar el ritme a partir de la sortida del poble.
La sortida de la Garriga és amb una mica de baixada. En aquest punt vaig avançar la bandereta d'1:40 h i vaig aprofitar per canviar de ritme. A partir d'aquí correria per sensacions i no per rellotge. Ja no em frenaria, a menys que les cames o els pulmons no poguessin més. Així que amb un ritme més alt i constant vaig anar fent quilòmetres.
Els dos canvis de resant que hi ha a la carretera que ens porta fins a Les Franqueses els vaig fer prou bé, i un cop arribats a aquesta població ja només va quedar una recta final molt llarga fins a l'arribada situada al Pavelló de Granollers.
Vaig creuar la línia d'arribada amb un temps molt satisfactori de 1:36:37 h. Molt i molt content. A part de que em vaig sentir molt bé durant la prova, un cop acabada no estava exhaust. Allà vaig trobar en David que en el seu debut a Granollers, va fer una cursa espectacular de 1:33 h. Molt content de que li anés tant bé aquesta cursa.
 |
| Moment de creuar l'arribada |
Ja al pavelló ens vam trobar amb l'Arantxa i en Marc.
Què dir de l'Arantxa. Es va superar. Va millorar la marca que tenia de l'any anterior amb un temps de 1:35:42 h. I el millor de tot va quedar la 47a classificada d'un total de 1470 participants femenines. Ella si que cada dia es supera. Felicitats campiona!!!!!
El pitjor de tot va arribar acabada la cursa. A fora el pavelló em vaig començar a sentir malament. Em feia mal la panxa i quasi sense acomiadar-me dels demés vam haver de marxar. Fins l'endemà no em vaig refer.
 |
| Gràfica de la progressió cada 5 Km |
|
La mitja va fer que fes el pas endavant cap a la marató de Barcelona. M'hi vaig apuntar. Em fa respecte. No he fet mai una cursa tant llarga i no sé com em puc trobar. A dia d'avui, alguns dolors a les cames em fan estar en alerta i no massa convençut del que hauré de fer, però bé, com he dit abans la inscripció està feta i només queda mirar endavant.
